Notes d'una freak somnàmbula

Les millors sèries de la dècada VOL. II

2011-03-30T23:50:00.004+02:00

Ja tornem a ser aquí, de la mà de la justícia.

Mentre els carrers espanyols han estat custodiats per Policias, en el corazón de la calle o El Comisario i humoristes com Los Hombres de Paco i Cuenta Atrás (Dani Martín, quin gran actor), a nivell internacional la cosa canvia. Pacific Blue als 90 ens va demostrar que en bicicleta es poden capturar 1001 delinqüents en cotxe, a peu, en patinets..., i durant la dècada daurada de les sèries hem pogut seguir els casos de The Closer, Cold Case (Caso Cerrado), Without a Trace (Sin Rastro) i d’altres més específics com els de NCIS (Navy, investigació criminal), sobre la marina.

I en molts casos, l’ajuda d’especialistes és imprescindible: si hi ha sang trucarem a en Dexter, si trobem óssos no cridarem a l’Scooby-doo sinó a la doctora Temperance ‘Bones’ Brennan i, si la cosa es complica, sempre podrem tirar pel cantó dret i buscar a en Grissom i en Warrik de CSI, els quals han tingut més destins que Willy Fogg: CSI (Las Vegas), CSI Miami, CSI Nueva York...

Si una cosa hem après de les sèries nord-americanes és que els policies no són, ben bé, molt eficients (Clancy Wiggum). Per això necessiten ajuda d’una Medium, d’un Mentalista, d’un expert en mentides (Lie To Me) o d’algú superior. Sí, em refereixo a en Rex, un policia diferent.

I, un cop agafat el culpable, serà el jutge qui decidirà què fer amb ell: amb l’ajuda de Fiscal Chase, dels equips de Law & Order i Boston Legal i de la gran Ally McBeal arribarem a què la jutgessa Amy (Judging Amy) decideixi què fer.

Sí... definitivament, el bàndol de la justícia és molt més complet. Hem pogut veure tantes històries estranyes que ja no només depenen de nosaltres. Mentre el tàndem Mulder-Scully de X-Files ens va assegurar que la veritat està allà fora, la banda liderada per Walter Bishop de la brigada Fringe va viatjant entre dimensions paral·leles.

Igual que la nau Battlestar Galactica, que es passa les temporades fent salts per tot l’univers per evitar la imminent lluita contra els zyloms. De Caprica, millor ni parlar-ne. No és digna ni de ser vista pels freaks dels freaks: els protagonistes de The Big Bang Theory.

Si d’alguna cosa es caracteritza la dècada és pels grans avenços informàtics que han creat, com en Frankenstein, mites com en Sheldon i el seu Bazzinga i en Roy i en Moss de The IT Crowd entre ordinadors. Gràcies, 2.0.

I és que el món de la comunicació també s’ha vist plasmat en la televisió mateix. 30Rock (Rockefeller Plaza) narra el dia a dia dels treballadors de la NBC i Mad Men, de l’agència publicitària més in del moment, Sterling Cooper. Però no és tan fàcil treballar dins d’un mitjà d’aquestes característiques, sinó pregunteu-li a dos Friends: Courtney Cox amb Dirt i Matthew Perry amb Studio 60, ambdues cancel·lades. La segona injustament.

Però no totes les cancel·lacions són injustes. Ugly Betty va voler contrarestar el glamour dels rumors i les tendències de Gossip Girl i dels Manolo de Sex and the City però no contava en què l’ombra de Carrie Bradshaw és allargada.

I igual d’allargats són els ullals dels irresistibles vampirs de True Blood (amb l’odiosa i envejable Sookie), dels de The Vampire Diaries (amb en Boone de Lost fent de malote) i dels eterns Angel i Spyke de Buffy, the Vampire Slayer.

El que també sembla eterna és la llista del pobre Earl (My Name is Earl) que va arreglant tots els errors que ha comès al llarg de la seva vida per rebre una recompensació del Karma.

Durant aquesta dècada, s’han explotat els dibuixos animats per adults; des de South Park i els inesgotables The Simpsons, podem trobar: Arròs Covat, Futurama, Family Guy, Cleveland Show, American Dad,... en definitiva, totes aquelles que no pots veure en família.

I de famílies va la cosa. Perquè n’hi ha de tota mena...les que adopten a un noi sense melic (Kyle XY), les que es guanyen el pa de cada dia enterrant morts (Six Feet Under), les que no s’entenen (Brothers&Sisters), les que s’enfaden pels diners (Dirty Sexy Money), les que roben (The Riches), les que es tatuen per salvar-se (Prison Break) i les que ho farien tot per la Família: The Sopranos.

Si després de llegir aquest post has reconegut més sèries de les que t’imaginaves, que no t’avergonyeixi admetre-ho:

Tots som freaks... Què, vols mirar un capítol?

NOTA: com has pogut observar, s’ha triat una mostra orientativa de cada categoria. Potser et pensaves que seria més acurada però... estàs boig o què?

---------------

Post Publicat a LaCulturaNoValRes

I sí, ja sé que falta Misfits, Heroes (la primera temporada) i Porca Misèria però...

Les millors sèries de la dècada VOL.I

2011-03-20T23:12:00.011+01:00

Ja hem traspassat la barrera de la primera dècada del s.XXI i després que les televisions ens turmentessin amb ‘El millor de 2010’, ‘El millor de la dècada’... us presentem: ‘LES MILLORS SÈRIES DE LA DÈCADA QUE NO T’HAURIES D’HAVER PERDUT’!

Començarem el post amb la sèrie que ha creat monstres sèrieaddictes: LOST (Perduts). La sorpresa de J.J.Abrams va començar el 2004 i el seu final el 23 (aquí ja 24) de maig de 2010 va tenir en vetlla a milions de persones. Podríem catalogar-la de ciència-ficció però la veritat és que la sèrie de l’ABC ha creat una nova categoria: sèrie rara que s’embolica a cada capítol i que fa que milions de seguidors especulin sobre múltiples solucions a diferents conceptes (diguem-li ‘conceptes’, diguem-li ‘fum negre’).

El fenomen Lost va provocar que es creés la mal anomenada ‘successora’ Flashforward. La seva cancel·lació després de dues temporades era un secret a crits que no va sorprendre a ningú.

Però ara canviem una mica de registre. Si començàvem la dècada gaudint dels cafès al Central Perk amb els nostres Friends, aquests últims anys hem tornat a beure cervesa com a cossacos elegantment vestits descobrint How I met Your Mother.

I és que per poder parlar de moltes sèries que ens han acompanyat durant aquesta dècada, necessitem remuntar-nos en uns anys previs.

Un dels casos més clars és l’onada d’emergències que va crear la sèrie URGENCIAS presentant-nos en societat a en George Clooney que, durant la seva llarga durada, ha inspirat altres consultes: Hospital Central, Médico de Familia (sí,va de metges també) i, com no, House MD, Grey’s Anatomy, MIR, Mercy. House MD, a la seva vegada, ha creat un alter ego femení d’en Gregory House amb Nurse Jackie i un alter ego més centrat en la llei amb Boston Legal.

House MD, per exemple, també formaria part de la categoria de sèries d’únic personatge, com Dexter, el serial-killer preferit creat per Showtime (*) que ens ensenya que no tot és el que sembla.

Com tampoc ho és tota la felicitat que es desprèn en les societats adinerades en què sembla que no falti res: Desperate Housewifes, Gossip Girl, ... Les quals a la vegada ens han ensenyat com n’és de complicada la vida dels adolescents, a ambdues bandes de l’atlàntic. Culebrots com Dawson’s Creek, Merlose Place, Beverly Hills i –a Espanya– Al Salir de Clase, Compañeros o Nada es para siempre, van començar a obrir les comportes als protagonistes adolescents: Freaks and Geeks, Greek, Física o Química o Glee. Aquesta última també ens ha demostrat que els musicals també són vàlids en petites dosis.

Dosis com les que trafiquen els camells al marge de la llei a The Wire, o que es fabriquen com el pare del Malcolm a Breaking Bad o, si ets la Nancy de Weeds, les véns amb estil.

Però si, per altra banda, això de traficar no et va, espera’t a llegir la segona part d’aquest post.

--------------------------------

Post publicat a LaCulturaNoValRes

(*) errada corregida gràcies a Sunxez

Series.Ly

2011-03-20T22:55:00.004+01:00

L'altre dia vaig rebre al meu correu una invitació per a series.ly, ho vaig deixar passar pensant que era víctima del temible 'amic que t'envia powerpoint de cors' però em vaig equivocar.
Quan al final em vaig decidir a enfrontar-me al meu destí amb series.ly, vaig descobrir una gran web.
I és que series.ly és una pàgina on hi ha llistat de sèries per mirar, descarregar i fer-te el teu propi perfil d'allò que més et va.
Per accedir hi ha dos opcions:

esperar que un amic 2.0 t'enviï invitació
demanar una invitació als creadors de la web

Totes dues opcions impliquen paciència. Però un cop entres tens el poder. Cada membre té 5 invitacions...pel que et converteixes en el somni dels qui demanen el punt 1.
I no només estem parlant de sèries. Si aconsegueixes que 3 de les teves invitacions es converteixin en membres, podràs ampliar el teu perfil de sèries al de pel·lícules (sí, amb visionats i descàrregues inclsoses).
Els visionats i descàrregues es fan a través de megavideo i megaupload.
I si, tens twitterisme, agrairàs el poder tenir followers i followings.
Quedeu-se amb aquesta web: series.ly perquè donarà molt que parlar.
Per cert, em queda una invitació...em sobornes?

R u talkin' to me?

2010-09-30T20:30:00.008+02:00

Tot i que s'escampés el rumor que l'escena més mítica de Taxi Driver fos cosa de guió, el seu guionista, Paul Schrader, va confessar que als papers hi posava: "Travis parla amb sí mateix davant el mirall".

I Robert De Niro va fer-se seu el paper. Are u talkin' to me?

Per cert, la frase 'Are you talking to me?' ha estat votada com la vuitena cita més famosa de la història del cinema.

I és que Robert De Niro és molt Robert De Niro. Abans de realitzar la pel·lícula va estar treballant de taxista durant 4 mesos pels carrers de Nova York per treballar el seu paper, de la mateixa manera que va estar una temporada a Sicília per aprendre el dialecte que després utilitzaria a The Godfather II.

Ah, una altra curiositat sobre Taxi Driver, De Niro no es va tallar mai el cabell per fer-ser la cresta de Travis Bickle, sinó que era un plàstic que només deixava sortir el cabell pel mig.

Un gran treball de perruqueria i maquillatge... però fins i tot té pigues!

Fringe arriba a TV3

2010-09-27T19:05:00.014+02:00

Tot just començada la tercera temporada a les televisions nord-americanes, TV3 ja anuncia a tort i a dret que emetrà a partir d'octubre la fantàstica sèrie de J.J. Abrams, creador de Lost.

I és que Fringe ha estat una sorpresa pels amants de la ciència-ficció, ja que en un primer moment pot arribar a recordar massa a X-Files: l'FBI hi està implicat, la tensió sexual entre els protagonistes està assegurada i els casos no deixaran a ningú indiferent. Però el plantejament de cada capítol i el fil argumental que narra millora (al meu gust) la sèrie alienígena.

També hi apareixen els fenòmens extraterrestres?? Això deixaré que vosaltres mateixos jutgeu després de veure uns quants capítols.

Però, a més de semblar-se a X-Files, no podem obviar un altre incentiu per seguir aquesta meravella de producció: els seus protagonistes. Segurament que molts reconeixereu a Joshua Jackson, el Pacey de Dawnson's Creek (a la 2, Dawson Crece), però a mi personalment m'encanta el paper que fa de Peter Bishop, d'alt coeficient intel·lectual.

I què dir del seu pare? El Doctor Walter Bishop (intepretat per John Noble) és una espècie d'Albert Einstein amb les dots maquiavèliques del Doctor Frankenstein. Ha fet infinitat d'experiments d'indudable moralitat que no deixaran indiferent a ningú i, encara que ell no ho sap, té totes les respostes a totes les banalitats que es realitzen al llarg de cada capítol.

Ara només ens falta presentar a la protagonista femenina d'aquesta sèrie: la detectiu Olivia Dunham, a qui dóna vida l'australiana Anna Torv. I, tot i ser una cara desconeguda, ha aconseguit ser una de les actrius més sexys de la televisió (sobretot si es veu en V.O.S., ja que té una veu molt sensual).

Què, us animeu?

El 7 d'octubre s'estrena a TV3 el primer capítol (cada capítol dura uns 3/4 d'hora).

Always look on the bright side of life

2010-08-06T17:59:00.009+02:00

Ara mateix estic mirant la reposició del documental MONTY PYTHON: La versión de los abogados al Canal+ Comedia (el podeu veure online aquí).

Un documental que t'ensenya la cara més desconeguda dels Monty Python. Sabíeu que alguns es van llicenciar a Oxford? Qui ho diria. Els personatges més pintorescos i rebels de la comèdia que, van protagonitzar més d'un acte polèmic a la BBC. La cadena de notícies més respectada del món. John Cleese durant el documental explica que els seus pares volien que fos advocat però, quan els hi va dir que seria actor, bé els hi va dir que treballaria per la BBC, aquests ho van acceptar "perquè treballar per la BBC era com treballar per l'administració pública, era una feina respectable, amb dret a pensió i amb garantia financera".

Eren uns individus amb la llengua afilada que no deixaven indiferent a ningú que els seguís. Van sobreviure a l'audiència, sobretot quan la pròpia cadena BBC, ansiosa per cancel·lar-los, van canviar la sèrie d'horari. Però es van adonar que a la matinada, pel matí, a migdia, tarda, vespre o nit, sempre hi havia algú que els seguia.

Alguns gags dels Monty Python han influenciat al món de l'humor durant dècades però el que menys s'esperaven és que una paraula creada per ells esdevingués tan famosa dins del món informàtic: spam.

La Vida de Brian va ser una de les pel·lícules més famoses del grup humorístic. Però el que fins avui desconeixia és que el seu protagonista Brian, Graham Chapman, va morir el 1989 de càncer de gola. Però el més curiós va ser la manera de despedir-lo per part dels seus companys:

No hi ha millor manera per despedir a un humorista.

Naturalesa fotografiada

2010-05-22T21:13:00.006+02:00

GEO sempre ha apostat per la fotografia i la naturalesa i aquest cop han ajuntat les dues vessants per fer un espectacular article amb els millors 10 fotògrafs nacionals i internacionals.

Kike Calvo, Espanya.

Michael Martin, Alemanya.

Tino Soriano, Espanya.

Ingo Arnt, Alemanya.

Oliver Grunewald, França.

Solvin Zankl, Alemanya.

Yann Arthus-Bertrand, França.

Marcelo Gurruchaga, Argentina.

Valentí Zapater, Espanya.

Dyma Gavrysh, Estats Units.

Mad (Yellow) Men

2010-05-17T00:27:00.007+02:00

Des del naixement de la sèrie, se la va titllar dins de la categoria 'de culte'. L'agència publicitària dels anys 60, Sterling Cooper no ens ha defraudat en les tres temporades que està tenint èxit arreu i, s'espera que s'estreni en breu la seva 4a temporada.

No es pot negar el glamour, el savoir faire,... en definitiva, la classe, que queda pal·lesa en els personatges, no només en el seu físic impecablement acollit a l'època i a les circumstàncies, sinó al seu comportament. I la seva carta de presentació ens ho demostra en poc segons:

Per als seguidors de la sèrie, segurament penseu que no pot haver-hi una careta que sigui més perfecta pel drama que aquesta, doncs l'equip de Matt Groening ho sap i podríem dir que li han fet un petit homenatge.

Us imagineu qui fa el paper de Don Draper?

http://www.youtube.com/watch?v=KcmM7Jh2Y3k

No té desperdici!

Dexter

2010-05-12T00:33:00.008+02:00

SPOILERS per als qui no hàgiu vist l'últim capítol de la 4a Temporada de Dexter.

SAVE RITA ON DEXTER

Avia'm, d'acord, la pèrdua de la Rita Bennet (o Rita Morgan) ha estat escandalosament macabra però tocava una mica de marxa.

El germà assassí del gel, la mare morta davant els seus dos fills petits, l'amic polític que al final acaba sent enemic...

La veritat és que la 4a temporada de Dexter ens ha portat molt mals de cap... o algú no va sospesar que Trinity fos el pare de Dexter Morgan? i la reportera, des de la seva aparició, desprèn sospita per tot arreu.

Rita Morgan serà una gran pèrdua... ara en Dexter també serà pare, mare i... per què no, amant d'algún personatge nou? Però tornant a la Rita, que descansi en pau,... com pot ser que una ex esposa d'un convicte i esposa d'un assassí en sèrie sigui tant aturadeta? Em sap greu que els guionistes la matessin tant sobtadament, no podrem saber mai si s'hagués liat amb el seu veí sexy (possible assassí).

La relació entre la germana i l'assassinat Frank Lundy ja durava massa, pobre Anton. Però la mort del cap de policia va ser digna, encara no hi ha hagut cap mort important a Dexter que quedés coixa.

Tots sabem que la malparlada Deb Morgan està predestinada a liar-se amb el seu company corrupte, Joey Quinn.

I entrant dins de la vessant rosa de la sèrie, la parella María Laguerta i Angel Batista no podria estar més encertada. Parlaran en la intimitat el castellà o també es faran l'embolic lingüístic entre cubà i anglès?

Ah, per a tots aquells que vau estar patint sobre la continuitat de la sèrie a partir del càncer linfàtic que li van diagnosticar a l'actor Michael C. Hall podeu estar tranquils. El titular d'aquest article el resumeix a la perfecció: Michael C. Hall 1 - 0 Cancer.

Un dia d'aquests dedicaré un post a les caretes de sèrie. La meva preferida, la de Dexter.

Per suposat que SÍ la segueixo.

Battlestar Galactica

2010-05-11T22:34:00.005+02:00

La sèrie Battlestar Galactica de 2003 va començar en una pel·lícula de dues parts que partien de l'argument de la sèrie creada el 1978, la qual en la seva època era la sèrie amb més pressupost de la història.

La sèrie de 2003 va començar amb una pel·lícula de dues parts, una temporada de 13 capítols i així fins a 4 temporades de 20 capítols. I ara al 2010 ha sortit la precuela, Caprica.

L'argument es tracta de la guerra entre humans i cylons, els quals són els robots que van desarrollar els humans per ajudar-se, però que es van rebel·lar. Però els robots també han evolucionat i ara no van amb les típiques carcasses metal·litzades de dos metres que no passen desapercebuts.

Ara són més semblants als humans dels que aquests es pensen.

Tenen un pla i l'estan portant a cap.

Avui només és la presentació, l'argument de les temporades vindrà pròximament.

Aquesta, tal i com es veu, SÍ la segueixo.

5a Temporada de Física o Química

2010-05-11T21:57:00.005+02:00

Aquesta nit s'estrena en prime time la 5a temporada de Física o Química, l'exitosa sèrie d'Antena 3 amb producció nacional.

Sembla que els d'Antena 3 han redescobert la clau de l'èxit amb la creació d'una sèrie que recorda a la mítica Compañeros però on l'època, l'estilisme i la trama (en un principi) són del tot diferents.

La sèrie es basa en les històries entrellaçades que succeeixen als professors i alumnes d'un Institut de Madrid, Zurbarán. Entre les aules hi trobem tots els tòpics: el gai que surt de l'armari, les primeres relacions (homo i heterosexuals), la pèrdua de la virginitat, embarassos no desitjats, persones conflictives, malalties, morts, amor professor-alumne, etc.

Però, per molt tòpic que sembli, la sèrie ha assolit amb gran èxit poder arribar a la 5a temporada on s'hi afegiran nous actors, d'altres desapareixeran i les trames, si més no, sorprendran als seus seguidors.

Per cert, la careta que fins ara cantava el grup Despistaos s'ha feminitzat i ara és El Sueño de Morfeo l'encarregada d'introduir la sèrie.

Pel que fa al fet de si segueixo o no la sèrie, la resposta és No. Tampoc negaré que no he vist mai cap capítol ni que no hi ha hagut una trama que m'hagi enganxat però no em considero seguidora de la sèrie.

Blog de Sèries

2010-05-11T21:46:00.004+02:00

Aquesta serà la nova temàtica (majoritària) que es tractarà al blog. Espero que gaudiu tant com ho faré jo.

Per suposat, les sèries no sempre seran d'estrena, ja que recordarem clàssics, informarem de noves sèries, rumors, spoilers...

Bàsicament, es basarà en les sèries que segueixo, les quals van des de clàssics fins a estrenes.

To be continued.

Cançons pel temps i la distància (I)

2010-05-11T00:26:00.003+02:00

Amb el títol de l'àlbum editat per Ivan Ferreiro el 2005 (Canciones para el tiempo y la distancia), em vénen al cap multitud de cançons que no són de la meva època, ni de la meva zona geogràfica però que m'arriben tant o més que moltes altres cançons més properes i modernes.

La cançó d'avui: Elvis Presley - Love Me Tender

Visca l'únic rei.

Coneixent la numerologia

2010-04-13T18:52:00.003+02:00

Quan era petita un dia em van fer sumar la meva data de naixement per a què surtís una xifra d'un sol número. I avui, uns quants anys després, a la feina també m'ho han fet fer.

M'han dit que el meu número és del més humans que hi ha, és a dir, hi ha molts que són més esquerps que altres, es veu que tinc compatibilitat amb els 9s i els 1s. No només en l'aspecte amorós, sinó que també en les amistats, en la feina, etc.

Resulta que el meu número també és dels més creatius... potser per això hem estat el número més repetit dins del Departament de Comunicació i Màrketing? Segurament, que els nostres caps ens van contractar quan van calcular la nostra data de naixement... sí, n'estic convençuda.

Total, quan he sortit de la feina, m'ha picat la curiositat i he entrat aquí i he fet el càlcul, avere què em deia: diu que sóc propensa als enamoraments (quina gran veritat) i als sentiments. Sóc una sensible. També sóc generosa, simpàtica, desinteressada, interés per fer la feina ben feta. Talentosa per l'escritura i artísticament parlant.

Perdono els errors dels altres i sóc capaç d'iniciar projectes i treballar amb persistència fins a què ho aconsegueixo (o sigui, que sóc una caparruda).

I pel costat negatiu (tanta cosa bona no era normal), sóc propensa a tenir interessos dispersos (només cal veure el blog), sóc possessiva, descuidada amb les finances (una derrotxadora nata), necessito acaparar l'atenció i tendeixo a l'auto-adulació (després de dir-me lo meravellosa que sóc em diu creguda...)

I la veritat és que sí que hi ha una gran part de mi que pertany a tots aquests adjectius. També potser es deu al meu signe (Bessons), ja que molts adjectius també estan inclosos, a més de dir-me bipolar.

Ah, per cert, el meu número és el

in Memoriam

2010-03-25T21:34:00.011+01:00

Jim Marshall, el fotògraf musical, ha mort durant aquesta matinada als 74 anys. Aquí va un homenatge del que va ser la seva vida darrera el flaix.

Jimmy Hendrix a Monterey Pop.

"Jimi va tocar una nota amb la seva guitarra, i la manera com el feia sentir es veu a la seva cara. Jo estava a només tres peus (un metre) d'ell i li vaig fer aquesta fotografia amb una Leica M2, amb una lent d'angle mig d'ample. No sé quantes persones coneixien realment en Jimi; tenia arrogància, sex appeal i més talent i excitació que qualsevol home té dret a tenir".

Bob Dylan i Johnny Cash junts, al primer programa de The Johnny Cash Show.

L'últim concert de The Beatles.

"Era l'únic fotògraf amb permís al backstage. Quan vam arribar a l'estadi, el grup ho va fer amb un automòbil blindat i jo en un altre, i el vell jardiner de la porta del jardí central no es deixava passar, no sabia què estava passant! Així que vam haver de conduir al voltant d'aquest bonic hardcore ghetto, Hunter's Point, mentre les coses s'arreglaven... vam arribar 20 minuts tard".

El Beach Boy Brian Wilson a l'època de 'Pet Sounds'.

"Crec que vaig passar la meitat d'un dia amb ell, a casa seva, tocant el seu piano o qualsevol cosa. No recordo haver fet aquesta sessió, tot i el Corvette"

Ray Charles en una gravació a Atlantic Records.

Led Zeppelin.

“Vaig fotografiar-los per Atlantic Records a The Hyatt House el 1970. La foto de grup va ser presa a l'últim pis de l'Hotel, va costar reunir-los als quatre, tenia poca llum disponible i alguns retrats de cadascun d'ells per la finestra".

John Lennon al backstage de Candlestick.

Janis Joplin damunt el seu Porsche.

"Big Brother apareixia a The Fillmore i vam fer aquesta fotografia de Janis amb el cotxe pintat per al cartell. La pintura encara no estava barnissada pel que es va pelar una mica. Aquí es la cosa sobre Janis, estava molt còmoda quan els fotògrafs al vam fotografiar molt: Baron Wolman, David Gahr, Barry Feinstein, Herbie Greene, Bob Seiderman i jo. Va ser meravellós, no era precisament la dona més guapa del món però no tenia por a la càmera, podia disparar a tots els "venga, rei, prén una fotografia". Janis va ser molt important per a mi, vertadera i honesta."

Janis Joplin.

"Quan li vaig mostrar a Janis la foto recolzada am l'ampolla a la mà em va dir: 'Jim, això és com és de vegades. Pèssim.' Algunes persones em van dir que no hauria d'haver publicat la fotografia, però la defensaré fins a la mort. És una imatge honesta i a ella li agradava. Janis va ser un gran objectiu per als fotògrafs, no tenia por a la càmera i cobrava vida a l'escenari (que era el seu món). Va ser molt autèntica...i encara era una nena quan va morir, una nena molt famosa".

Mick Jagger.

"Vaig fer lleva d'hora en Mick per fotografiar-lo, vaig tardar tres hores per arribar a ell, per la qual cosa no sembla gaire feliç".

Bob Dylan.

"La fotografia va ser presa un diumenge al matí quan Bobby, la seva nòvia Suze Rotolo, Dave Van Ronk i Terri Van Ronk anaven a esmorzar per Nova York. Només dues fotografies, però crec que es mostra com Bob encara era un nen el 1963. Contràriament al què la gent pensava, aquesta foto no va inspirar 'Like a Rolling Stone'. Ningú sabia d'on venia, però Bob Dylan és un dels compositors més brillants dels nostres temps."

The Man in Black, Johnny Cash, de blanc en una imatge que ha passat a la posteritat.

Els Amics de l'Enderrock

2010-03-17T13:11:00.004+01:00

Ahir els grans guanyadors dels Premis Enderrock van ser Els Amics de les Arts. La formació es va endur set premis merescuts, entre els quals hi trobem el premi a Millor Disc de l'Any concedit per la crítica i Millor Disc de Cançó d'Autor i els cinc (cinc!!!) premis per votació popular: Millor Directe, Millor Cançó d'Autor, millor Lletra de cançó (L'home que treballa fent de gos) i Millor Disseny de portada, el qual va ser recollit pel propi gos.

Enhorabona!

Aquest vídeo pertany al concert a La Sargantana, a Badalona.

Com podeu veure, el bon rotllo està assegurat.

Escolta'ls també a Spotify!!

Els Sentiments

2010-03-15T23:07:00.005+01:00

'Els Sentiments', Capítol I - Amor / Odi

Els Sentiments - Amor / Odi from sunxez on Vimeo.

Idea, guió i muntatge: Daniel Pujol, Montserrat Puñet, Diana Rodríguez, Jordi Sànchez i José F. Vilchez

'Els Sentiments' és un projecte del Laboratori de Produccions Televisives de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Juny 2008.

Alienígena d'incògnit

2010-03-14T22:55:00.004+01:00

Foto extreta de Poorlydressed.com.

Avui començo...

2010-03-04T20:27:00.004+01:00

Battlestar Galactica

Ja us diré què. Per ara, a mirar les dues pel·lícules pilots d'hora i mitja.

Foo Fighters rules!

2010-03-03T20:14:00.007+01:00

Només cal veure aquest vídeo per donar-me la raó: Learn To Fly (1999) o aquest, Wheels (2009)

Deu anys separen totes dues cançons i ara en Dave Grohl s'endinsa en un nou projecte: Them Croocked Vultures. Després d'assolir el Nirvana, Grohl va saber sobreposar-se al què se li presentava: continuar amb la música o deixar que l'ombra del mític grup de Seattle l'absorvís.

Per sort per molts, va decidir començar un grup, Foo Fighters, el qual defineix ell com 'una colla d'amics que ens reunim a tocar' (Via Rolling Stones, num. 124).

El seu primer disc homònim va sortir al 1995 i en aquests 15 anys que el separen han recollit èxits arreu. En el primer àlbum podríem destacar la presència de la cançó My Hero, la qual es rumorejava que havia estat un homenatge a Kurt Cobain, desaparegut un any abans. Però els rumors es van quedar en rumors, ja que quan el candidat John McCain la va utilitzar en una de les seves campanyes, el propi Grohl el va acusar de 'pervertir' la cançó, la qual es va escriure en homenatge 'a l'home corrent y al seu extraordinari potencial', un perfil antagònic a McCain.

Foo Fighters, ha estat una banda que ha sabut reinventar-se disc rera disc, no ha estat grup d'un sol àlbum reconegut, sinó que ha arribat a publicar 8 àlbums, dos d'ells dobles.

Podria enumerar-los un a un per recomanar-los però, en aquest primer post homenatge a Foo Fighters, només citaré amb profunditat un dels més arriscats de la banda: Skin and Bones. El risc era fer un unplugged després d'haver participat en el que es considera el millor MTV Unplugged de la història de la cadena, el de Nirvana.

No obstant, va canviar el gèner unplugged ja que no es va enregistrar en una sala petita (es pot percebre els crits d'almenys un centenar de persones) i el va magnificar; a més a més, hi ha un tema inèdit, Skin and Bones, el vídeo del qual és la presentació del disc en directe.

el què deiem, Foo Fighters rules!

els FLASHMOB

2009-11-15T21:37:00.003+01:00

Fa uns anys que s'han posat molt de moda el fenomen dels FLASHMOB que consisteixen en la sincronització perfecta d'una multitud instantàniament. com que m'és molt difícil explicar-ho bé per a què m'entengueu, aquí va una explicació pràctica:

us ha quedat clar, oi? Doncs el flashmob ha aparegut per tot arreu com bolets i s'ha convertit en un fenomen que, per molt o poc conegut que s'hagi fet, sempre acaba sorprenent. Aquí us adjunto alguns exemples de flashmob que, si més no, us alegraran una mica.

Chicago, Setembre 2009, durant la celebració de la nova temporada de l'exitós programa d'Oprah Winfrey

Barcelona, Juny 2009, lluita de pistoles d'aigua. Com veureu a continuació, no sempre cal que sigui molt currat el Flashmob amb coreografies ni amb paciència per no partir-se a la cara d'algú mentre estàs immòbil

Liverpool, Gener 2009. Fins i tot hi ha qui aprofita el fenomen per anunciar-se, de manera molt graciosa, tot s'ha de dir

Stockholm... i per què no fer-li un homenatge a Michael Jackson?

Hi ha infinitat de casos del Flashmob que fa que ningú es quedi indiferent, o algú s'imagina veure aquest percal en un metro i quedar-se igual?

o fent una becaina?

el que està clar és que hi ha moltes maneres de cridar l'atenció de la gent i fer que esbossin un somriure, o que siguin conscients d'alguna causa reivindicativa, o simplement, per a què tinguin alguna cosa a explicar.

Algú s'apunta a fer-ne un?

20 anys de Brams

2009-10-23T00:44:00.004+02:00

El grup Brams confirma 14 concerts arreu del territori català per celebrar el 20è aniversari de la formació de la banda.

Així ho han afirmat Francesc Ribera Titot i David Rosell a l'Ateneu Independentista La Torna al barri de Gràcia. Durant la roda de premsa ambdós músics han reiterat que la unió del grup no es deu a interessos econòmics, sinó més aviat simbòlics, ja que al 2010 se celebra el 20è aniversari de la formació de Brams.

Roda de premsa de Brams a La Torna (22/10/09)

Tot i que la gira es realitzarà durant els primers mesos de l'any vinent, el tret de sortida es farà a Palma de Mallorca el 30 de desembre, durant els actes de celebració de la Festa de l'Estendard. Aquest serà el primer d'una sèrie d'uns 20 concerts, dels quals 14 ja estan confirmats, repartits al llarg de tot el territori català.

Des del començament de la idea de fer gira simbòlica es va decicidir que tots els concerts estarien organitzats per les entitats/poblacions que tinguessin interés en què el grup toqués en les seves instal·lacions. En cap moment el grup s'ha mobilitzat per contactar amb institucions per fer possible la gira; i és que no hi ha millor manera de celebrar un aniversari que amb la gent estimada i així ho han volgut fer Brams: concerts per a la gent que els vol.

Titot ha expressat el desig de la banda en tocar també al País Valencià per englobar el territori dels Països Catalans però encara s'han de fer algunes gestions més com per saber si Brams tocaran al sud.

De festa a festa

Si la gira s'inicia amb la Festa de l'Estandard de Palma, el grup no tingut mai cap dubte d'acabar-la a casa seva, Berga, i en un dia tant especial com és el dissabte 5 de juny de 2010, el dissabte de Patum.

Qui sap si es repetirà l'alta xifra de participants en l'últim concert oficial de Brams a Berga fa 4 anys, on 10.000 van ser testimonis del fi d'un dels grups més importants del panorama musical català. I és que tant Titot com Rosell han deixat molt clar que la gira no dóna peu a una reagrupació del grup i inici d'una altra era, sinó que és una gran festa d'aniversari.

Últim concert de Brams celebrat a Berga el 7 de maig de 2005

Pel que fa al repertori de la gira, el grup ha confirmat que estaran en la línia del seu últim concert tot i que hi poden haver sorpreses de temes que no toquen en anys.

T'ho perdràs?

40 anys enganyant al món

2009-07-21T23:51:00.003+02:00

Com pot ser que la bandera nord-americana es mogués d'aquella manera tant patriòtica quan Armstrong la va clavar si a l'espai no hi ha aire?

L'astrònom Phil Plait, del Departament de Física i Astronomia de la Universitat de l'Estat de Sonoma (membre de la Universitat de Califòrnia) ha dedicat gran part de la seva vida professional a investigar aquelles teories basades en l'astronomia per resultar si són verídiques o simples mentides.

Sobre la hipotètica arribada de l'home a la Lluna, Plait anomena una sèrie d'incerteses i curiositats les quals no deixen indiferent a ningú:

El document permet a l'espectador treure les seves pròpies conclusions
El 20% dels nord-americans no creuen en l'arribada de l'home a la Lluna
El metratge 'suposadament' obtingut a la Lluna és molt semblant a la pel·lícula 'Capricornio 1' (film que tracta sobre un engany similar, però a Mart)
En les fotografies de les missions Apol·lo no apareixen estrelles al cel.
Als llocs d'allunissatge no s'aprecien cràters produïts pels cohets de les naus
Es veuen les petjades dels astronautes al voltant de la nau, encara que el cohet amb l'aterratge hauria escombrat tot el pols de l'àrea
Les ombres no es veuen negres del tot en les fotografies
Havent-hi una il·luminació de font única (el Sol), les ombres dels objectes haurien de ser paral·leles entre sí... i no ho són
En dues fotografies, una amb el mòdul posat i una altra sense ell, els fons són idèntics
En dos vídeos, un amb un astronauta de peu i un altre amb dos, els fons són també idèntics
Els moviments dels astronautes a l'espai haurien d'haver desequilibrat el mòdul, i no és així
En l'enlairament rumb a la Terra no hi ha flames visibles sota la nau
Certs vídeos semblen haver estat filmats a la Terra però en càmara lenta
Les banderes nord-americanes flamegen en un medi sense aire (yeah, baby)
Totes i cadascuna de les fotografies estan perfectament exposades i obturades
Les marques de registre d'algunes fotos estan darrera el subjecte, impossible a totes llums
La radiació al creuar els Cinturons de Van Allen és mortal per l'home, pel que els astronautes no haurien sobreviscut
La NASA acostuma a matar als astronautes per a què no reconeguin la veritat sobre tots els punts anteriors.

Val a dir que aquest últim punt em sembla una mica agafat amb pinses però tots els altres són fets raonables que posen la pell de gallina. Com pot ser que s'enganyi amb tanta naturalitat i llibertat a milions de terraquis? Quin va ser el motiu que va fer crear aquesta parafernàlia?

El de sempre, la superioritat d'uns sobre els altres i, en temps en què la Guerra Freda estava encesa entre russos i nord-americans, feia falta un acte que honrés a aquests últims per a què, a ulls de la ciutadania, ells fossin els bons.

Per cert, com és que encara -diuen- que hi ha la petjada d'Armstrong quan per a què una petjada no desaparegui ha d'estar feta sobre fang? mmm terra? sí. aigua??? no.

Infidels 1x02

2009-04-06T15:38:00.002+02:00

aquí el segon capítol d'aquesta sèrie catalana que tant promet

Barrio Candela... se queeema!!

2009-03-30T13:43:00.004+02:00

sembla que últimament vaig descobrint nous grups, però aquest que us presento avui l'haureu pogut veure si heu anat mai per Barcelona segur que us els heu trobat al Portal de l'Àngel, davant del Hard Rock Café o davant la catedral.

no és un grup que pogueu trobar surfejant per internet, sinó que la seva música està viva al carrer.

Barrio Candela és un grup nascut a Barcelona format per nois de Chile, Guatemala i Mèxic, entre altres.

Entrevista a Barrio Candela part1

Entrevista a Barrio Candela part2

el grup no té desperdici. en directe són espectaculars, encara que no us agradi aquest estil de música, gaudireu com mai amb l'espectacle que creen al carrer. no són només uns artistes de carrer que ens ensenyen el seu art, sinó que són uns animadors molt singulars.

repeteixo, si teniu ocasió, quedeu-vos a escoltar-los quan els veigueu al carrer i no estaria malament que compressiu els seus cDs, ja que us podreu emportar la festa a casa.

Vetusta Morla

2009-03-29T22:35:00.005+02:00

tras de mí una escena y diez mil frases que repetir, ya ves, lo que es no es. yo no voy a contar lo mejor, a ocultar lo peor, me pongo el mejor chaqué

després de temps obsessionada en aquesta cançó que sentia a Les Enfants vaig descobrir de la mà dels nois d'indiespot el nom i els artistes: Valiente de Vetusta Morla.

el grup fa 9 anys que estan voltant per garetos de música però no va ser fins al 2008 que van treure el seu primer cd Un día en el mundo, que ha estat valorat com "el millor primer disc d'un grup al llarg de la història del rock espanyol" segons Popes80 Diario Digital de Pop Español. No obstant, el 2005 van llençar el cd autoeditat, Mira.

la crítica els adora i els seus concerts estan ple de gom a gom de fans que canten amb ells les cançons. és tal el ressó que han provocat aquests nois de Tres Cantos (Madrid) que el 26 de febrer es van proclamar vencedors de la XIII edició dels Premis de la Música que atorga cada any l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música. Tres nominacions, tres premis: autor revelació (per Copenhague), artista revelació (per Un día en el mundo) i Millor album de Pop Alternatiu (Un día en el mundo).

tot i que no sé com prendre'm que els englobin en el pop alternatiu.... Personalment, em quedo amb dues cançons del seu disc: Un día en el mundo i Copenhague.

us deixo el vídeo de Un día en el mundo perquè us encandileu tant com ho faig jo cada cop que el veig.

Infidels

2009-03-28T16:34:00.003+01:00

TV3 ens va sorprenent de tant en tant. Quan ja estava perdent l'esperança de veure una sèrie catalana com cal (digue'm PROU a Ventdelplà i El cor de la ciutat), apareix una nova promoció amb una excel·lent Montse Guallar i altres cares femenines reconegudes del panorama artístic català.

Les promos de cadascú: Sílvia Bel, Aina Clotet, Montse German, Montse Guallar i Ingrid Rubio.

La nova sèrie de TV3 parla de la infidelitat, però no la que s'ha tractat més a la televisió, sinó la femenina. Com si d'una adaptació catalana de Desesperate Housewives es tractés, Infidels narra la història de cinc dones que no deixaran indiferent a ningú.

Esperem que l'audiència que han anat fent desaparèixer les sèries de cultes catalanes al llarg dels anys (encara no he digerit el final de Porca Misèria) no es porti malament amb aquesta nova sèrie.

Sembla ser que tenim una nova cita els dijous després de Polònia. Per qui s'ha perdut el primer capítol de la temporada, 3alacarta ens l'ofereix amb una gran qualitat.

Infidels 1x01

Coldplay - Life in Technicolor II

2009-03-08T22:11:00.000+01:00

simplement, impressionants. Life in Technicolor II és el nou senzill de Coldplay, el qual està inclòs a la reedició de Viva la Vida.

la cançó és dels millors Coldplay i el videoclip no deixa indiferent a ningú.

the return

2009-02-17T23:17:00.003+01:00

com si d'una sèrie es tractés, la meva nova temporada com a bloggera ha tornat.

després d'un semestre que m'estava obligant a planificar el meu propi enterrament, tot ha tornat a la normalitat. i era l'hora de tornar al blog.

amb el Jordi Sànchez cada dia pots descobrir coses noves com l'SPOTIFY, el millor reproductor de música on-line que he conegut mai. molt senzill d'utilitzar i, sobretot, molt pràctic, dóna opcions de compartir llistes de reproducció i amb el seu alt contingut de música, rememorar la música que més us agrada i que sembla que estigui en l'oblit.

podeu recomanar cançons als vostres amics o, simplement, gaudir-ne mentre esteu a l'ordinador en temps d'oci o, malauradament, laboral.

Vampire Weekend - A-Punk

2008-11-12T22:21:00.000+01:00

petit homenatge a Indiespot

2008-10-28T23:10:00.002+01:00

indiespot ha complert un any de vida, convertint-se en una pàgina de referència musical. des d'aquí, unes cançons que vaig descobrir, redescobrir i que associo amb el blog.

Music Playlist at MixPod.com

història del fuckin' periodisme

2008-10-28T21:56:00.005+01:00

què bé això de fer un examen d'un llibre que encara no he acabat per demà. Servitud? resum: el puig i ferreter narra la seva vida periodística quan treballava al diari La Vanguardia (tapat com La Llanterna al llibre) sota el sobrenom d'Andreu Rojals. I ja està. Que sí, que també es tracta el tema de la censura d'una manera molt per sobre però que es deixa pal·lent durant tota la ejem...novel·la.

però encara no entenc quin propòsit hi ha en fer un examen d'un llibre. què vols que et conti d'un llibre? et faig un anàlisi, un treball, una crítica...però què collons es pot preguntar en un examen d'un llibre? en fi...

i les lectures que, pel que sembla el Figueres té algo de rollo amb el Darwin i les gacetes que no sabia ni que es deien així en català (i que no em colin que és català antic...que no).

però encara no s'ha acbat perquè de tot aquest poti-poti sortirà una pregunta d'examen i la segona part es quedarà pels supergransapunts d'un professor que no té definició. oh, què bé que s'explica eh? un exemple: "el periodisme evolucionava favorablement. el periodisme estava estancat" us ha quedat clar?

com mola història del periodisme de 4t.

de veus molestes i altres

2008-10-16T23:41:00.000+02:00

com m'agrada estar a la vila un dijous a la nit quan no puc sortir i sentir de tot. Com si de l'arribada de la fi del món es tractés, sents sorolls estranys per tot arreu; avui li toca al torn al singstar o derivats. quin gran invent el SingStar. què bé.

com m'agrada sentir a les veïnes de dalt que es pensen que viuen en una jungla (pel crit de guerra) cantant cançons tant diverses(?) com Paulina Rubio i Ska-P. què bé. però qui diu cantar diu...berrejar, literalment. perquè la gent crida tant quan canta? no sé, si es tractés de la revel·lació de l'any o d'en Cobain o en Vedder...mira, encara passa.

però, desgraciadament, aquest no és el cas.

algú vol un gat?

2008-10-11T19:59:00.002+02:00

la mare la van abandonar i una setmana després es va saber que estava embarassada, ella es diu Min i és d'Angora, ara és la gata dels meus cosins. però ha criat 5 gatets (sí, aquestes ratetes blanques que esteu veient) i només 1 té casa. si algú en vol un, per favor, que es posi en contacte amb mi a través del blog.

^^moltes gràcies

el se7è art

2008-10-06T21:35:00.004+02:00

La pel·lícula Se7en és, com es diu sempre, una obra mestra. Val a dir que Fincher se la va currar.

No, no pretenc anar de sàvia i parlar de cinema. Simplement que estem fent una assignatura (la primera i, desgraciadament, la última) de cinema que es tracta de fer una crítica/valoració per ràdio, un monogràfic (repassar la vida artística d'un dels implicats) i de fer un reportatge/entrevista per televisió. I la cosa és que això va per grup i sobre una única pel·lícula i, sí, com molt bé heu endevinat, aquesta és Se7en.

Com a reportatge nosaltres hem pensat de fer un reportatge sobre els clixés del thriller, és a dir, què hi ha d'haver a una pel·lícula per poder ser classificada de thriller. Ara pensant-ho una mica per sobre, se m'acudeix una mica els carrers foscos de Brooklyn en una nit plujosa, el personatge de l'home del barret (detectiu),...

I la monografia, no podria ser de ningú més que de Morgan Freeman, un dels actors que més ha fet i que ho ha fet amb la boca tancada. Polivalent com ell sol, és un dels pocs artistes que ha personificat al propi Déu i a més a més de color! Còmic, cantant,... en definitiva, un artistàs.

us mantindré informats i, si puc, intentaré explicar-vos amb el més mínim detall i com a una mena d'assaig un altre possible reportage extret de Se7en: els psychokillers. Personatges, els quals, sabeu perfectament que m'encanten.

Visca la vida

2008-09-27T20:51:00.003+02:00

sé que sempre vaig tard però fins fa poc no he escoltat bé el nou single de Coldplay, Viva La Vida, i he de dir que m'ha entusiasmat. em recorda moltíssim a Fix You, no per la tristesa inicial d'aquesta segona sinó per l'espècie de subidón -com si d'una cançó pontaèrica es tractés- que l'envolta.

Viva la Vida és d'aquelles cançons les quals saps que si vas a un concert de la banda t'ho passaràs bé escoltant-la. sabràs que l'eufòria que creixerà dins teu serà espectacular i, segurament, el grup explotarà aquesta espectacularitat des de l'escenari. Pere, si llegeixes això, has de saber que algun dia hi anirem i ens emocionarem amb Viva la Vida, Fix You, Trouble i la clàssica The Scientist, entre moltes altres.

per a qui encara vagi tant perdut com jo, que cliqui play i que se l'aprengui!

- Coldplay Lyrics

dexter, the Third

2008-09-23T17:03:00.003+02:00

el setembre és l'època de l'esperada vuelta al cole dels més petits, a mitjans de setembre comencem els universitaris i al setembre les noves sèries i noves temporades arriben a la petita pantalla.

Dexter ja ha començat la seva 3a temporada amb un gran episodi que pot causar més d'un mal de cap al nostre psycho-killer més estimat. Us deixo la promo per a què us vinguin ganes de veure'l:

de Gossip Girl ja s'han emés dos capítols ambientats a les post-vacances de la jet-set nord-americana amb enganys, jocs i sexe.
Promo:

Antena 3 ens sorprén amb la compra i propera emissió de (Dirty) Sexy Money a horari prime-time (no tinc clar encara el dia). alavada per les crítiques, la sèrie promet i molt. Alec Baldwin encapçala la família més peculiar de la televisió, amb un reverend i altres personatges que, de ben segur, ens agradaran.
I, per acabar amb un vídeo, l'inici del capítol pilot de DSM.

"els andorrans saben exactament on estan... i ens haurien d'haver avisat"

2008-09-14T23:52:00.002+02:00

cada dia em sorprenen més...

Barack Obama: el somni de Martin Luther King (?)

2008-09-14T15:37:00.000+02:00

així és com anomenen al candidat demòcrata per a la Casa Blanca però, què hi ha de cert i què hi ha de manipulat en aquesta frase. la única similitud que em ve a la ment és el color de la pell, color el qual va defensar King en nombrosos debats o, almenys, que quedava obvietat.

He tingut un somni, deia King, on els meus fills podien viure tranquilament envoltat d'altres fills. King defensava els drets humans, no només del poble negre nord-americà, tal i com es vol demostrar amb Obama. definitivament, no és el somni de Marthin Luther King. per molt liberal que sigui, no hem d'oblidar que Barack Obama està lluitant pel poder, per assolir la presidència de la Casa Blanca, ser el president del país més influent del món. en canvi, el reverend Martin Luther King lluitava per la llibertat del poble.

si observem al candidat demòcrata podem veure que és el candidat perfecte: jove, amant de la música, sincer, que té el don de la paraula, humil, amb un llibre autobiogràfic en què demostra que no és diferent de la resta dels nordamericans, que forma part d'una generació que està demanant el canvi. i de bon grat l'ha aconseguit.

'Yes We Can' és el vídeo propagandístic més vist per youtube fins avui. què bé que queda fer com si Will.i.am s'inspirés ell solet per fer aquest vídeo gràcies a un discurs d'Obama; avia'm no em malinterpreteu, m'agrada Obama com a president dels Estats Units però tinc la curiositat d'esbrinar fins a quin punt arriben els seus ideals liberals i del canvi.

digue'm psycho-killer

2008-09-14T01:30:00.002+02:00

Existeix la idea que un tal Patrick Bateman és una espècie d'abstracció, perquè jo no existeixo en realitat, sinó només com ens, com allò il·lusori. I encara que pugui amagar-te la meva mirada freda, si em dones la mà notaràs que la meva carn frega la teva, i fins i tot potser intueixis que és provable que tinguem estils de vida semblants. Però jo, senzillament, no hi sóc. (Patrick Bateman a cinépatas)

sembla que últimament el blog giri entorn a la neblina Batman però aquest cop parlaré més aviat d'un fet relacionat amb Christian Bale.

qui no ha sentit a parlar de Patrick Bateman, un egocèntric home de negocis que no sap veure més enllà d'on arriba el seu nas, que es tira a dones per vici i que mata per desig? Patrick Bateman (tal i com diu el seu arxiu de wikipedia) és ben plantat, educat i intel·ligent, però el seu aspecte físic el supera convertint-lo en un ésser vanidós que mata a qui té una targeta personal millor que la seva.

però, si més no, Patrick Bateman és el protagonista de la novel·la American Psycho de Bret Easton Ellis que Bale dóna vida a la pel·lícula homònima.

simplement, què gran que és en Patrick Bateman escrit, aquell que narra en un capítol tota la discografia d'algun cantant famós com en Boss o Phil Collins i que mostra amb tota mena de detalls els seus rituals abans de matar a alguna prostituta o amic seu.

per a qui l'hagi llegit: ratolins i noies, un bon moment en què vaig tancar el llibre pel que semblava definitivament. però vaig arribar al final.

Why so Serious?

2008-08-22T21:09:00.003+02:00

la crítica tenia raó, The Dark Knight és, possiblement, una de les millors pel·lícules de la saga Batman.

aquest film ens ajuda a oblidar el Batman-Clooney i les seves parafernàlies amb la relació amb Robin i l'aparició de la més que innecessària Batgirl; s'acosta a la dinàmica fosca de Tim Burton però amb molta més acció.

Christian Bale és, en la meva opinió, el millor Batman de la seqüela: i sí, Heath Ledger és mereix un Òscar pòstum per la seva gran interpretació; aquest sí que ha estat el paper de la seva vida.

els més rics de la televisió

2008-08-12T14:59:00.000+02:00

des de fa unes setmanes que aquesta sèrie m'està enganxant bastant, i és que The Riches, familia de impostores és una producció que no deixa indiferent a ningú.

una família de lladres es fan passar per una parella de rics morts en un accident de tràfic canviant una vella caravana per una luxosa mansió, una feina estable i mil mal de caps.

hi ha vàries maneres de gaudir-ne: tots els dimarts a les 21.30 a Canal+ o, per la via ràpida, descàrrega directa o a través d'un programa. personalment, ja he desistit a través de l'Ares a causa de la seva lentitud i desordre de descàrrega, així que us deixo un link per descarregar-vos-la.

viure el somni americà no havia estat mai tan fàcil

el cavaller fosc a judici

2008-07-23T15:13:00.003+02:00

Mi necesidad de seguir un comportamiento homicida a escala masiva no puede remediarse, pero no tengo otra forma de realizarme. (cinépatas)

el protagonista de The Dark Knight, Christian Bale, ha estat acusat de maltractes a la seva mare i a la seva germana. qui sap si la filosofia de Patrick Bateman va penetrar més enllà de la caracterització de l'actor a American Psycho (100% recomanable el llibre de títol homònim de Bret Easton Ellis).

és curiosa tota la neblina que està envoltant a la pel·lícula de Batman amb la mort del joker real i els atacs masclistes del protagonista. però, malauradament, com més gran és un accident i més revombori negatiu tingui aquest, més bé li va això a la pel·lícula, o algú hagués anat a veure El Cuervo si no fos que el seu protagonista, Brandon Lee -el fill del també desaparegut Bruce Lee-, va morir durant el rodatge per una bala que no havia d'estar dins d'una arma?

la huella de tim burton siempre es alargada

avia'm si entre tanta foscor mediàtica la pel·lícula ens fa recordar al Batman més autèntic (oblidem-nos del primer amb els seus plaf, pow i zlot televisius), al més fosc, al que Tim Burton va donar vida a la pantalla gran amb el seu Batman o Batman returns i els més que inoblidables Dani de Vito amb la caracterització perfecta d'El Pingüí.

Across the Universe

2008-07-21T14:42:00.006+02:00

si sou d'aquells que gaudiu escoltant música de The Beatles, us recomano la pel·lícula Across the Universe.
la primera pel·lícula la qual parteix d'una banda sonora, no a l'inrevés; i és que les cançons del mític i inoblidable quartet de Liverpool sonen per a tota la cançó versionades pels propis protagonistes.
ambientada als anys 60, en els EUA de la Guerra de Vietnam, un grup de joves han d'aprendre a sobreviure a tot allò que els rodeja i ho aconsegueixen d'una manera molt especial.

100% recomanable, a l'igual que la seva banda sonora.

Gossip Girl

2008-07-18T15:40:00.004+02:00

la segona temporada d'aquesta sèrie a l'estil The O.C. pels carrers del Manhattan més ric i més pijo, està a punt de començar.

aquí unes promos fotogràfiques.

pel que sembla, a la mateixa línea de la primera temporada: secrets (sobrevalorats), sexe, amistats, diners i lios de família per mig. avia'm amb què ens sorprenen l'1 de setembre.

altruista egoista

2008-07-18T14:43:00.003+02:00

estic en una etapa d'altruista egoista en què em veig implicada en fer favors a la gent però que, alhora, penso: coi, m'anirà bé a mi també tenir la primera temporada d'Herois per si mai la vull tornar a veure.

i és que ahir mentre feien la 2a temporada a TV3 d'Herois i jo estava mirant Dexter a Cuatro, vaig sentir que magermà deia: aquesta sèrie pot estar bé -referint-se a Herois-. Així que he decidit actuar en favor al meu germà, i baixar-li les dues temporades completes per a què a l'hivern es pugui entretenir d'alguna manera. I coi, que ja em va bé a mi també tenir sèries emmagatzemades en l'estanteria.

i, ja posats a baixar sèries (i quan, per fi, sembla que mompare tingui pel·lícules per subsistir uns quants dies), també em baixaré o m'estic baixant:

The Richies, la qual narra la història d'una família de lladres que es fan passar per una parella morta en un accident contra aquests. S'està emetent actualment per Canal+.
Los Soprano: històries mafioses amb més de 23 premis i amb una audiència històrica en l'últim capítol de la sisena i última temporada. Es va emetre per Canal+.
Lost: sí, ho sé, ja estic tardant. S'està emetent a La 2 de TVE.
Mad Men: una agència publicitària als anys 60, per a tabacoinómanos. Actualment a Canal+.
Studio60: recomanada i més que recomanada, tracta sobre com es desenvolupa una sèrie de televisió, tot allò que està darrera; amb el sempre recordat Chaendler de Friends, Matthew Perry. A Espanya encara no s'emet.
Los Hermanos Donnelly: uns germans irlandesos afincats a Los Angeles que han de sobreviure amb les màfies italianes i irlandeses locals. Bona. La primera temporada s'ha emés per Canal+.

i moltes més que encara m'he de pensar.

promo heroes

2008-07-11T00:45:00.004+02:00

al més que obligatori blog de Jordi Sànchez, se'ns presenta la primera promo de la tercera temporada de Heroes. Amb la vaga de guionistes la segona temporada va quedar molt més que penjada amb només 11 capítols (Volum 2: Generations), ja que la trama en general, els plans i l'acció quedaven bastant sobrevalorats.

Esperem que en aquest tercer volum de 25 capítols ens sorprenguin. Personalment, que el tercer volum tracti sobre els malvats de la sèrie, aquells que tenen poders tenebrosos (deixem els paral·lelismes harrypotterosos), ja ens mostra que serà una tercera temporada que fàcilment superarà a la segona, en qualitat d'imatge, efectes especials i, sobretot, guió. I, coi, si mireu la promo a bitsandbeats veureu com els guionistes de la sèrie encara tenen moltes coses a aportar.

yo también lo soy

canvis

2008-07-06T22:52:00.001+02:00

saps quan notes que alguna cosa falla i necessites un canvi? doncs això li està passant ara al meu blog, o sigui que no t'espantis si entres i veus coses rares que van canviant...

en cerca de la plantilla perfecta

vicisims

2008-07-06T18:36:00.004+02:00

i després d'un gran curs ple d'històries i, sobretot, ple de feina, torno a voltar per aquests racons.

avui us confessaré una de les meves grans passions. ELS SIMS 2

doncs sí, quan vaig començar la uni els meus pares em van comprar els Sims 2 Universitarios i em va fer gràcia; ja feia anys que arrossegava el Simtown dins l'ordinador (no, no confondre amb Simcity, era diferent però ningú em creu, diuen que em confonc de nom...i no ¬¬). arriba l'hora d'instal·lar el DVD i em posa: necessita tenir instal·lat el DVD Los Sims 2. ah, coi.

passa el temps i, per fi, quan aconsegueixo a les meves mans el DVD piratejat de Los Sims 2, se m'acut que quan el tingui instal·lat em viciaré una estoneta amb aquest i, quan hagi progressat, començaré amb l'expansió Universitarios, peeeeeeerò, el tinc instal·lat però no hi puc accedir ni, molt menys, jugar. Curiós...

i avui he descobert un altruista que s'ha comprat/descarregat totes les expansions i accessoris dels Sims 2 i els ha col·locat en un dvd batejat per ell: LOS SIMS 2 TODO EN UNO. i dic altruista perquè a més de fer tota la parafernàlia per ell sol ho ha volgut ensenyar al món amb 81 links de descarga directa per rapidshare (entre altres, però aquest és el meu preferit).

s'haurà de comprovar si funciona, no? oi tant.

la manipulació més divertida

2008-05-17T19:14:00.009+02:00

Divendres 8 va acudir a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB un especialista en Màrqueting Viral, en Niccola (no recordo el seu cognom). Aquest ens va fer una master class sobre aquesta manera tant curiosa de fer publicitat fent que la gent no sàpigui que està davant d'un anunci.

Costa de creure la facilitat en què se'ns pot manipular en l'actualitat. Tal i com deia Morpheo a Neo a Matrix: "una persona es inteligente, la gente es estúpida". I té raó. Una persona pot comprendre tot allò -o la majoria- de fets que se li plantegin, mentre que la gent actua de forma impulsiva, la massa humana és irracional.

I així ens ho demostren cada dia els anuncis de publicitat. El Màrketing Viral és, bàsicament, aquell que mereix la pena per a ser passat d'un receptor a els seus coneguts, incrementant les persones receptores de l'anunci.

El Mk viral, a més a més, està caracteritzat per no gastar-se molts diners per fer un anunci i, amb la major creativitat possible, sorgeix un projecte espectacular:

Però sempre pot sortir alguna rèplica curiosa:

Però, tal i com va dir en Jordi Ventura a les assignatures Teoria i Pràctica de la Publicitat i les Relacions Públiques i Comunicació Corporativa, no només importa l'anunci final (promoció) sinó que tots els procediments com la producció i la distribució també són molt i molt importants:

Tot això ha estat extret de la pàgina disruption, val molt la pena entrar-hi i deixar-nos manipular una estoneta.

més serietat en el procés de selecció!

2008-05-17T19:04:00.003+02:00

Aquest any estic vivint a la facultat una situació privilegiada com a estudiant de periodisme. El fet és que tenim l'oportunitat de fer rodes de premsa a personalitats de la política catalana que són rellevants en l'actualitat. El programa va començar amb Montserrat Nebrera (PPC) que està sent aquests darrers dies anomenada pels mitjans de comunicació per la crisi de lideratge del PPC; però també han vingut altres personatges com Jordi Pujol que és entranyable en la seva vellesa però que continua sent El President. La última que va venir a la facultat va ser Dolors Camats (ICV) aquest dimecres 14.

No és l'encarregada del Departament d'Interior però vaig aprofitar per explicar-li i demanar-li la seva opinió d'un fet d'allò més curiós. Allà va. Aquest cap de setmana anterior vaig quedar amb els meus amics (vitalicis) del poble i em van explicar que un altre amic que no era present en la quedada s'està preparant amb un professor per fer les proves de psicotècnic per a ser Mosso d'Esquadra.

Ostres, però el psicotècnic és un examen que es pot aprendre i estudiar? El més sorprenent de tot, i el que ens va indignar més, va ser que a les proves per a M.E. em van contar que s'havien colat dues persones esquizofrèniques.

Camats em va dir que li sorprenia molt aquest cas i que, en aquestes circunstàncies, sí que s'hauria de canviar el procés de selecció. Però no va dir res més. No sé, la veritat és que jo no li puc deixar de donar importància a aquest fet ja que són les úniques persones que estan autoritzades al nostre país per dur armes.

No estic menyspreant a les persones que sufreixen aquests transtorns però, quan parlem de seguretat, l'excés de places que es concedeixen cada anys no és cap excusa per deixar passar a persones que no haurien d'exercir el càrrec.

woman

2008-05-07T11:27:00.002+02:00

vaig estar escoltant aquesta cançó... bé, millor dit, vaig jugar al guita hero II amb aquesta cançó i pensava que era tot un clàssic, que feia temps que havia sortit a la llum, que devia de ser de l'època dels 80-90. però no, és del grup wolfmother i la cançó és de 2006. dóna bo saber que encara hi ha grups que perceben el ritme dels clàssics.

mals de caps i altres excuses

2008-05-07T11:08:00.003+02:00

què abandonat que tinc el pobre blog. els motius aquí. i és que la vida universitària s'està complicant a aquestes altures de curs, on tenim treballs, treballs, treballs, exàmens i poc temps.

avui, per exemple, em toca fer un movie maker de grans artistes dels 80 i 90, rockeros, q ocupi un minut per fer una introducció a una entrevista. una entrevista que primer estava concertada amb un mimo però que, 4 dies abans de fer-la, ens ha deixat tirats. una entrevista la qual s'han de concertar les preguntes, les (possibles) respostes, la música que hi tirarem, els vídeos,... TOT. tot allò que vam fer en 3 setmanes ara es redueix a 4 dies. però, com sempre, no és la única feina que hi ha.

he de fer un retrat de Jordi Pujol (que va acudir tant feliç a la nostra facultat), el qual cau bé generalment si no és que has escrit un llibre dient tot el contrari. però m'hi he de posar avui a fer això perquè era per dilluns i som a dimecres (bé).

són dies divertits.

Bright Eyes - First Day Of My Life

2008-04-21T14:24:00.002+02:00

cançó de la setmana

per cortesia de Jorge Torres

Setlist

2008-04-05T00:21:00.005+02:00

últimament m'he enfadat amb mi mateixa perquè ja no escolto tanta música com abans... així doncs, m'he compromés a fer un setlist de la música que escolta i de les cançons més significatives de la setmana, o del mes (encara està a concretar, tot i que pel ritme d'actualitzacions que porto, serà anual). Prometo o intentaré no repetir.

Per ara, començo amb les cançons que he escoltat més últimament:

1.- Death Cab for Cutie - I follow you into the Dark
2.- Rolling Stones - Paint it, Black
3.- Pearl Jam - Even Flow
4.- Brett Dennen - Ain't No Reason
5.- Johnny Cash - Hurt
6.- Wolfmother - Woman
7.- Interpol - Evil
8.- The Moldy Peaches - Anyone else but you
9.- Eddie Vedder - End of the Road
10.- John Frusciante - Song to sing when i'm lonely

com podeu veure, és una llista bastant àmplia, suposo que a partir d'ara ja concretaré, renovaré i intentaré ensenyar-vos grups/cantants que no pogueu conèixer. d'altra banda, s'admetran recomanacions de cançons perquè mai està de més descobrir música nova.

FIB!!!

2008-04-02T23:03:00.005+02:00

He llegit a indiespot una grandiosa notícia: Death Cab for Cutie, Leonard Cohen, Sigur Ros, José González, entre altres, actuaran a l'edició del FIB del 17/18/19 i 20 de juliol (gràcies sunxez)!!

Death Cab for Cutie

Leonard Cohen

Sigur Ros

José González

us ho perdreu? jo segur que no

La reconquesta de Mallorca

2008-03-28T22:28:00.003+01:00

Fa pocs dies que vaig començar a conèixer tota aquesta historieta de doblatges de pel·lícules en mallorquí i la veritat és que no té pèrdua. Us deixo un que em va fer gràcia en especial.

Any 1229, Mallorca es troba baix el domini dels musulmans. Els mallorquins convertits en esclaus a la força estan sotmesos a la voluntat tirana dels invasors. És llavors quan arriba a la illa de Mallorca el rei en Jaume I.

-On estan es putes moros?

-Sa illa de Mallorca es nostra al igual que Al Andalus i vos pensau que voltros quatre, replegats infels, ens fareu fora d’aquí.

- Tú creus que feim bé d’engegar els moros d’aquí?
- I claro que sí, saps que hi van de forts?

- Ara mateix agafareu es trastos i vos anireu d’aquí

-El Mallurca es nostra
-El Mallurca? AIXÒ ÉS MALLORCA!

D’aquí no mos mourà ni Cristo, sa reconquesta ha començat i els hi donarem a tots pes cul. Els enviarem a tots cap a Àfrica i qui no estigui d’acord.. també rebrà!

Mallorquins, que me sentiu? Aquest se cagaran. Cagondeu de moros dels collons! Hi ha per tot! Batuadeu!
Adeu, ja hi tornareu a emprenyar!!!

En la cuerda floja

2008-03-27T11:48:00.004+01:00

ahir amb les noies del pis vam estar mirant en la cuerda floja, la biografia de Johnny Cash. tot i que era la única que coneixia el cantant i la seva història, va agradar en general.

a una noia del meu pis, la Carla, li ha sorprès no coneixer-lo perquè de tots els personatges de la pel·lícula se'n recorda de Jerry Lee Lewis i Elvis Presley, però no de Cash. i és una llàstima.

i una altra companya meva, la Gisela, es pensava en tot moment que es moriria, mentre que jo li anava repetint: es va morir de vell... però ella insitia.

la veritat és que feia molt temps que la volia veure, però fins ahir no se'm va presentar l'ocasió. em va sorprendre el semblant entre Joaquin Phoenix i Johnny Cash, segurament exagerat en algunes escenes típiques com la que està dins de la limusina i es posa les ulleres de sol.

una gran pel·lícula d'una gran veu.

Petita com un punt

2008-03-07T23:44:00.003+01:00

no sé si ho he comentat mai (sí ara ve una post personal) però tinc fotolog que s'ha anat demacrant bastant al llarg de la seva existència. i he vist el primer post que vaig ficar al fotolog i, coi, m'ha fet gràcia. així que us el deixo per aquí.

He volgut començar aquest fotolog amb aquesta foto perquè, ja que m'he decidit a crear-ne un, m'agradaria que en ell es reflectís tal i com sóc. I no puc oblidar-me d'aquesta foto, moltes persones que em coneixen m'entendran.

La música. És el millor tema de conversa del món (quan no la cagues amb els rain dogs). La música és importantíssima en la nostra vida, almenys en la meva.

Des de sempre m'ha acompanyat. I no només era una melodia el que estava amb mi durant la infància, sinó una veu, una personalitat, una ideologia. El grunge. Nirvana. Kurt Cobain. Mai oblidaré el dia que vaig saber que s'havia matat, amb gairebé 7 anys (va morir el 4 d'abril i el meu aniversari és el 24 de maig) no l'havia vist mai físicament, només sentia cançons d'un cassette que tenia gravat magermà.

Fins que va arribar quan em va regalar el cassette MTV Unplugged in New York, anys més tard. Mai li he agraït i ho hauria de fer. Em va treure de la món que a poc a poc m'absorvia, em refereixo al dels Backstreet Boys i de les Spice Girls, per sort.

La veu d'en Kurt Cobain em dibuixava el rostre d'un noi amb el cabell moreno, curt i despentinat. Vaig encertar lo de despentinat. Però l'aspecte que tenia en ment era totalment diferent al que vaig descobrir, temps més tard, mirant la gravació del concert a NY per l'Sputnik. No em podia creure què veia. No era qui m'havia imaginat però no m'importava, no em va decebre, al contrari. Vaig quedar-me'n enamorada.

Molts anys vaig plantejar (a l'igual que molts altres fans de la banda) que no va ser un suicidi, sinó un assassinat planejat per la pròpia vídua, Courtney Love. La meva teoria va anar desenvolupant-se al llarg dels anys. Primer vaig assegurar (ho vaig llegir a algun lloc) que Love va contractar a un músic famoset perquè el matés i, al negar-se, va aparèixer dies més tards mort per causes desconegudes. Després vaig començar a treure'm la idea del cap i vaig anar cedint a la realitat però no del tot; explicava que Cobain es drogava per parar la seva hiperactivitat amb unes quantitats determinades de merda, però que ella li'n donava molta més i això li va fer perdre el cap.

D'acord, es va matar. Però encara no entenc la carta de suicidi, si és que es pot dir així. Hi ha coses que no quadren. Però tampoc entraré en aquest tema ara.

Per suposat, crec que la música no va morir amb ell. No només escolto Nirvana i, la veritat, opino que si no hagués passat tot allò d'en Cobain, el talent de Dave Grohl (bateria a la banda) hagués passat desapercebut. I en l'actualitat té una banda pròpia on exerceix de cantant (Foo Fighters), col·labora amb la bateria a altres bandes (Queens of The Stone Age, Garbage,...) i ha creat Probot que és una banda que enmarca el milloret del heavy. A més a més, per molt que es digui que el Grunge va morir amb Cobain, crec que és incert. Pearl Jam n'és un gran exemple.

Suposo que, tal i com ja he dit abans, li hauria d'agraïr al Martí (magermà) que em donés aquella cinta gravada amb Nirvana que em va obrir un món musical nou. Des de llavors que el meu gust musical s'ha dirigit a un món diferent al de moltes noies, no m'interessa el dance, ni el pop, ni res que surti de l'acadèmia d'OT, ni cap cantant que vagi ensenyant cuixa amb una veu retocada a l'estudi. No m'importa l'estètica de la música, perquè només la melodia vesteix a l'ésser més repulsiu amb un vel preciós.

Tampoc vull fer creure que em sento especial. No, al contrari. Sinó que, ara mateix, en temes musicals, em sento feliç. Crec que he aconseguit assolir una personalitat pròpia que no es basa en cap moda i crec que amb això ja sóc feliç.

Sento si la primera redacció ha estat desordenada, mancada de sentit i plena de punts. Suposo que s'escriu tal i com s'és. Desordenada. Sense sentit. Petita com un punt.

coses viscudes

2008-02-28T22:47:00.014+01:00

avui m'han passat un e-mail amb el nom: somos una generación que nunca morirá i m'ha fet molta gràcia, espero que a vosaltres també us en faci.

Disfruteu com nens petits.

tonight is the night

2008-02-28T22:33:00.004+01:00

després d'haver engollit les dos temporades en època d'exàmens (després passa el que passa), avui me n'he enterat que la tercera temporada de Dexter estarà disponible a l'octubre.

i al setembre, Heroes...

serà un bon inici de curs. Tinc ganes de saber com serà el capítol Villanos i quines noves aventures tindrà el forense més justicier de la història (no considero correcte dir-li serial killer, és un bon home).

pd.- no m'agrada ser salsa rosa però en Peter Petrelli i la Claire Bennet (els de veritat, no imagineu coses rares entre familiars) estan sortint junts; com els germans Morgan.

Pull My Strings

2008-02-24T13:57:00.004+01:00

avui us presentaré una banda de rock/punk/garage de Lleida que donarà molt què parlar.

05 Pista 5.mp3

Més informació a www.myspace.com/pullmystringsband

Yes we can, amb Obama

2008-02-20T11:47:00.002+01:00

crec que el candidat demòcrata està més que confirmat amb Obama però, la lluita continua. us deixo amb el vídeo de la campanya, hi trobareu a més d'una cara coneguda de la televisió actual i a una persona que us recordarà a una sèrie que segur que molts de vosaltres vau veure, El príncipe de Bel-air.

Busqueu al/la Wally (una mica de publicitat, gratuïta)

espera'm, sweeney, que ara vinc!

2008-02-19T19:57:00.004+01:00

ais, estic a punt de marxar al cinema per veure SWEENEY TODD!!

sí, ja sé que no té excusa haver postejat fa dies els cartells i que encara avui no l'hagi vist..

the wait is over, ja us contaré.

--------------------------------------

i ara us ho conto (sense spoilers)

és una pel·lícula Tim Burton. i potser amb això ja n'hi hauria prou per definir-la, per recomanar-la a tothom, hi ha moments que et recorden molt a altres pel·lícules (l'estètica Depp, les seves cares,... la parella amb Bonham-Carter que va repetir des de La novia cadáver...).

la veritat és que és molt més que recomanable. les veus dels dos actors estan molt ben trobades, la fotografia és única, els colors grisos de Burton mesclats amb Londres,...

rius, hi ha petits moments de patiment, et sap greu, descobreixes coses,... això de no poder avançar res és una merda... però de totes maneres, li poso de l'1 al 10 un gran 8, perquè vaig sortir cantant les cançons, repetint escenes que em van encantar, rient amb curiositats, repassant coses per a què no se m'oblidessin...

una pel·lícula que s'ha d'anar a veure

em diuen que hem rehabiliti, però jo dic que NO NO NO

2008-02-19T11:10:00.006+01:00

Ha guanyat no sé quants Grammys i sempre està en boca (i en nas) de tothom per les seves espectaculars actuacions borratxa, drogada, acabada, però té milers de fans arreu del món. Les seves cançons (aquí la traducció de Rehab) són aire fresc, donen molt de joc.

Però tots sabem que si l'Amy Winehouse fos un bona nena, no tindria tanta popularitat. I això em recorda una mica a altres grups com, per exemple, Nirvana i Kurt Cobain (un heroi per molts, un drogata per altres) en què la seva imatge de noi trist, depressiu, sense futur,... ha donat la volta al món.

Això significa que per triomfar en el món de la música s'ha de ser rebel?

SWEENEY TODD IS HERE

2008-02-15T22:02:00.007+01:00

l'espera s'ha acabat

senyores i senyors, Sweeney Todd (15/02/08)

Foo Fighters

2008-02-11T13:52:00.001+01:00

Feb 18, 2008

Worcester, MA

@ DCU Center

Feb 19, 2008

New York, NY

@ Madison Square Garden

Feb 21, 2008

Philadelphia, PA

@ Wachovia Spectrum

Feb 22, 2008

Binghamton, NY

@ SUNY Binghamton

Feb 24, 2008

Detroit, MI

@ Joe Louis Arena

Feb 25, 2008

Chicago, IL

@ Allstate Arena

Feb 27, 2008

Minneapolis, MN

@ Target Center

Feb 28, 2008

Council Bluffs, IA

@ Mid-America Center

Feb 29, 2008

Fayetteville, AR

@ Barnhill Arena

Mar 2, 2008

Glendale, AZ

@ Jobing.com Arena

Mar 3, 2008

San Diego, CA

@ Cox Arena

Mar 5, 2008

Los Angeles, CA

@ Forum

Mar 6, 2008

Los Angeles, California

@ Forum

Mar 17, 2008

Montreal, QC

@ Bell Centre

Mar 19, 2008

Ottawa, ON

@ Scotiabank Place

Mar 20, 2008

London, ON

@ John Labatt Centre

Mar 22, 2008

Toronto, ON

@ Air Canada Centre

Mar 25, 2008

Winnipeg, MB

@ MTS Centre

Mar 27, 2008

Saskatoon, SK

@ Credit Untion Centre

Mar 28, 2008

Edmonton, AB

@ Rexall Place

Mar 30, 2008

Vancouver, BC

@ Pacific Coliseum

Apr 13, 2008

Tokyo, Japan

@ Makuhari Messe

Apr 15, 2008

Osaka, Japan

@ Zepp

Apr 16, 2008

Osaka, Japan

@ Zepp

Apr 21, 2008

Perth,

@ Burswood Dome

Apr 24, 2008

Adelaide, Australia

@ Entertainment Centre

Apr 25, 2008

Melbourne,

@ Rod Laver Arena

Apr 26, 2008

Melbourne,

@ Rod Laver Arena

Apr 29, 2008

Brisbane,

@ Entertainment Centre

Apr 30, 2008

Brisbane,

@ Brisbane Entertainment Centre

May 2, 2008

Sydney,

@ Acer Arena

May 3, 2008

Sydney,

@ Acer Arena

May 5, 2008

Auckland,

@ Vector Arena

May 6, 2008

Auckland,

@ Vector Arena

May 31, 2008

Landgraaf, Netherlands

@ Pinkpop Festival

Jun 2, 2008

Manchester, UK

@ Manchester Stadium

Jun 6, 2008

London, England

@ Wembley Stadium

Jun 7, 2008

London, England

@ Wembley Stadium

Jun 11, 2008

Bergen, Norway

@ Bergenhus Festning

Jun 12, 2008

Oslo, Norway

@ Norwegian Wood

Jun 14, 2008

Stockholm, Sweden

@ Where The Action Is Festival

Jun 17, 2008

Berlin, Germany

@ Wulheide Arena

Jun 18, 2008

Dusseldorf, Germany

@ ISS Arena

Jun 21, 2008

Scheessel, Germany

@ Hurricane Festival

Jun 22, 2008

Neuhausen, Germany

@ Southside Festival

Jul 17, 2008

Oklahoma City, OK

@ Ford Center

em quedo sense veure'ls... un altre cop

La cançó de Juno

2008-02-08T12:17:00.001+01:00

La pel·lícula Juno és una de les grans novetat d'aquest 2008. Amb el guió de la ex stripper Diablo Cody, Jason Reitman dirigeix a Ellen Page i a Michael Cera en una pel·lícula que ha estat nominada als Globos de Oro i als Óscars.

Però el millor de tota l'escena està en allò que sona, la Banda Sonora. És diferent. No podia ser de cap altra manera.

L'actriu Ellen Page (Canadà, 1987) li va proposar al director ficar-hi música com la de Moldy Peaches. I sé que és un pecat dir-ho, però l'he descobert d'aquesta manera. És una mescla entre ingenuïtat i diversió, però alhora amaga tristesa.

Moldy Peaches - Anyone else but you

You’re a part time lover and a full time friend
The monkey on you’re back is the latest trend
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

I kiss you on the brain in the shadow of a train
I kiss you all starry eyed, my body’s swinging from side to side
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

Here is the church and here is the steeple
We sure are cute for two ugly people
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

The pebbles forgive me, the trees forgive me
So why can’t, you forgive me?
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

I will find my nitch in your car
With my mp3 DVD rumple-packed guitar
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu du

Up up down down left right left right B A start
Just because we use cheats doesn’t mean we’re not smart
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

You are always trying to keep it real
I’m in love with how you feel
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

We both have shiny happy fits of rage
You want more fans, I want more stage
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

Don Quixote was a steel driving man
My name is Adam I’m your biggest fan
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

Squinched up your face and did a dance
You shook a little turd out of the bottom of your pants
I don’t see what anyone can see, in anyone else
But you

Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu du
But you

Private Practice

2008-02-04T20:30:00.001+01:00

Us he de confessar que sóc una gran aficionada a les sèries, però no tinc un gènere específic. Tant puc mirar a un psicòpata a Dexter com mirar Friends i riure una bona estona, o simplement, entretenir-me amb el gran afluent de sèries que hi ha actualment.

Avui toca presentar-vos el spin off de Grey's Anatomy, Private Practice, la sèrie en que la cirujana Addisson Montgomery (abans Addisson Sheperd) se'n va a una consulta privada a Los Ángeles. La trama és bastant a la línia de Grey's Anatomy (recordem que és un projecte de Shonda Rimes, la mateixa directora de Grey's Anatomy), és a dir, amors, monòlegs, una plantilla d'actors bastant desconeguts, etc.

Tot i que la sèrie ha pogut transmetre els seus primers 9 capítols, hi ha una aturada per la vaga de guionistes que, tal i com va informar El País ahir, es preveu que divendres hi haurà un nou contracte pels guionistes. La vaga és vigent des del 5 de novembre.

Per una part m'agradaria que la vaga s'acabés per poder continuar veient sèries d'aquest nivell, però per una altra part estic en total acord amb els punts en vaga dels guionistes (com suposo heu anat descobrint, vull ser guionista)... el punt més important és el fet que no els paguen suficient per tot el que surt per internet del seu producte.

I tot i la contradicció que se'm planteja, us deixo amb el primer capítol de Private Practice (V.O.S.)

Friends

2008-02-04T00:20:00.001+01:00

algunes tomas falsas d'aquesta gran sitcom

ABSOLUTament magnífics

2008-02-03T12:45:00.001+01:00

i com a apunt final... qui hi vol participar? si en sabés una mica de fer aquestes coses...

Els pares nordamericans contra DEXTER

2008-01-31T21:10:00.001+01:00

"Dexter s'emetrà en obert als EUA per la falta de sèries noves causada per la vaga de guionistes de Hollywood. S'anunciat que es tallaran les escenes més fortes en aquest nou pas per no ferir sentiments." www.Pizquita.com

És una llàstima.

Us aconsello que la mireu perquè és boníssima.

El Parents Television Council (Consell de Pares per a la Televisió) també van atacar contra Nip/Tuck i a la més que innocent Joan de Arcadia.

estudis estudis estudis

2008-01-26T17:58:00.001+01:00

els dies van passant, els exàmens es van apropant...

i jo encara no estic segura de si he fet bé escollint aquesta carrera....

cançons relaxants

2008-01-22T00:46:00.001+01:00

després d'una dura setmana, la cosa encara no acaba. reportatges radiofònics, entrevistes radiofòniques, revistes de disseny, treballs de parlar en públic,... massa cosa per a tant poc temps.

però sempre ens quedarà la música. en tot moment bo i en el pitjor, la música sempre t'acompanya.

i avui, closer de Travis. (and when i see you then i know it will be next to me, and when i need you then i know you will be there with me...i'll never leave you)

Bojan Krkic

2008-01-13T15:05:00.002+01:00

no m'he pogut resistir

El petó lèsbic de Pe

2008-01-03T15:37:00.001+01:00

Des de que les dos germanes Cruz, Penélope i Mónica, van participar en un vídeo musical del seu germà, Eduardo, no es parla de res més.

El vídeo comença amb les dos germanes doblant una pel·lícula porno, entren en ella i comença el desfase.

La premsa d'Itàlia ha qualificat a Penélope de porno-estrella, traient-li el títol de la nova Audrey Hepburn que li havia atorgat. Creieu que n'hi ha per a tant?

Jo crec que tampoc podríem classificar-ho de petó lèsbic (com li diu El País). Crec que moltes vegades es treuen les coses de context, simplement és un vídeo polèmic que han protagonitzat les dos germanetes per donar-li una espenta a la carrera del seu germà.

Com ja he dit, no es parla de res més, per tant, podríem dir que les germanes Cruz han fet una bona feina. Si ets el germà petit d'unes actrius que són reconegudes, aprofita-ho i, si a més a més, fas un vídeo pujat de to, perfecte.

Per cert, qui creieu que actua millor al vídeo: la Penélope o la Mònica? Jo crec que la Mònica es veu més còmoda que la Penélope, a qui se li escapa la rialla.

BEST OF

2008-01-03T14:46:00.001+01:00

Què passa quan s'acaba un any, doncs que surtens els BEST OF de sota les pedres. En aquest cas, la revista Rolling Stone ha preguntat als seus lectors els millors vídeos del 2007. La cosa queda així:

1. Nine Inch Nails, "Survivalism" (veure vídeo)

2. Feist, "1234" (veure vídeo)

3. Justice, "D.A.N.C.E." (veure vídeo)

4. Snoop Dogg, "Sensual Seduction" (veure vídeo)

5. Queens of the Stone Age, "Sick Sick Sick" (veure vídeo)

6. Modest Mouse, "Dashboard" (veure vídeo)

7. The White Stripes, "Icky Thump" (veure vídeo)

8. Foo Fighters, "The Long Road to Ruin" (veure vídeo)

9. Bat for Lashes, "What's a Girl to Do" (veure vídeo)

10. The Shins, "Phantom Limb" (veure vídeo)

11. Kanye West, "Can't Tell Me Nothin'" (veure vídeo)

12. Mika, "Lollipop" (veure vídeo)

13. The White Stripes, "Conquest" (veure vídeo)

14. LCD Soundsystem, "All My Friends" (veure vídeo)

15. The Go! Team, "Grip Like Vice" (veure vídeo)

16. Tool, "Vicarious" (veure vídeo)

17. Björk, "Declare Independence" (veure vídeo)

18. Radiohead, "Jigsaw Falling Into Place" (veure vídeo)

19. Spoon, "The Underdog" (veure vídeo)

20. Battles, "Atlas" (veure vídeo)

21. Jill Scott, "Hate on Me" (veure vídeo)

22. Kanye West, "Stronger" (veure vídeo)

23. Arcade Fire, "Neon Bible" (veure vídeo)

24. Justin Timberlake, "What Goes Around ... / ... Comes Around" (veure vídeo)

25. Mute Math, "Typical" (veure vídeo)

què us sembla, quin posaríeu vosaltres?

com aprendre a tocar la guitarra

2007-12-28T22:14:00.001+01:00

hola hola hola

com que el meu regal de Nadal ha estat una guitarra, us estaré atabalant amb partitures, programes,... sobre com aprendre a tocar la guitarra.

passos per saber tocar la guitarra

tenir una guitarra (fet) --> perquè no pots anar cada dia a casa dels veïns a robar-la.
tenir un afinador (falta) --> perquè d'oïda, sent un inexpert, no pots fer-ho. hi ha qui m'ha dit que aquest pas seria el primer perquè la guitarra es desafina sempre, la toquis o no.
saber solfeig (falta) --> com que això no és una cosa que es pugui aprendre amb dos dies, ho farem amb el mètode fàcil

anar a l'Ares i baixar-te: curso detallado de guitarra (fet)

quan l'entenguem, que ja és molt, intentar tocar alguna cosa. encara que sigui seguint les instruccions d'on coi posar els dits a cada corda. (mig falta, mig fet)
si et vols adelantar, sempre pots baixar-te altres programes

diccionario de acordes de guitarra, per exemple, és en italià però alguna cosa entens. (llegir-lo: fet)

tot i això, si el que tens ganes és de començar a tocar les cançons que més t'agraden, et pots baixar programes on et diuen com es toca:

Guitar Guru
Guitar Pro (aquest encara no he entés com funciona)

i, per acabar, tenir molta paciència.

aquesta llista és una autoconscienciació, en cas de dubte consulteu a l'autora.

I'm not there

2007-12-14T12:30:00.003+01:00

"Abans hi havia molta més llibertat de pensament, no existia aquest conformisme massiu. Avui, un lliurepensador és ridiculitzat." gran frase de Bob Dylan.

Dylan va canviar la música als 60 i des d'aleshores mai ha deixat d'influenciar a músics, escriptors, poetes, bloggers, en definitiva, a la cultura en general.

En la pel·lícula biogràfica, I'm not there, es plasma la seva carrera en constant canvi. Cada història expressa un aspecte de la seva llarga carrera i han estat filmades diferent a través de també, molts diferents intèrpretes: Woody (Marcus Carl Franklin), un nen negre d'onze anys sempre fugint; Robbie (Heath Ledger), un artista casanoves sempre a la carretara; Jude (Cate Blanchet), un joven andrògen estrella del rock; John / Jack (Christian Bale), un ídol folk que es reinventa com evangelista; Billy (Richard Gere), un famós fugitiu miraculosament viu però fent-se vell ja.

Sis diferents actors interpretant a sis personatges dylanesos, immirollablement acompanyats per la irrepetible música de l'artista.

http://www.vertigofilms.es/catalogo-peliculas/i/im-not-there.html (la pàgina d'on ho he tret tot)

el tràiler

Sangtraït

2007-12-11T12:52:00.002+01:00

recordant velles glòries

Sangtraït - presoner del temps.mp3

La Hora Chanante VS Muchachada Nui

2007-12-04T00:13:00.001+01:00

Testimonios - Celebrities --> paròdia d'un personatge famós com si fos d'Albacete. No s'imiten les veus originals, no és necessari, la veu d'un mateix és molt més graciosa.

Retrospecter - Mundo Viejuno --> doblatge de pel·lícules antigues.

Gañán - Al Fresco --> consells d'un curiós prototip.

Hever vs Klever - Gaticos i monetes --> les tomas falsas.

Els músics també saben fotografiar

2007-12-01T13:50:00.001+01:00

Bryan Adams fotografiant a Mickey Rourke (actor)

La cantant Pink vista per Bryan Adams

Fotografia de Michael Stipe (vocalista de R.E.M.)

Graham Nash, autoretrat

Andy Summers i la seva obra (la podeu trobar completa aquí)

Lady Chatterley

2007-11-30T12:32:00.001+01:00

Al cinema de la UAB es fan preestrenes de tota mena, i la que vaig anar a mirar ahir a les 12 del migdia va ser la de Lady Chatterley, una nova versió del clàssic llibre L'amant de Lady Chatterley de David Herbert Lawrence.

Lady Chatterley, de Pascale Ferran acaba de rebre el premi més important del cinema francès, El Louis-Delluc que premia a la millor pel·lícula de l'any. El director, Pascale Ferran, feia anys que no rodava després de Petits arrangements avec les morts (Càmara d'or a Cannes el 1994) i L'âge des possibles (Premio Fipresci a Venècia).

D.H. Lawrence va escriure tres versions d'aquesta novel·la, molt polèmica en el seu moment, sobre la passió entre una dona de classe alta casada amb un home invàlid (a partir de la Primera Guerra Mundial) i el guardaboscos que treballa a les ordres del seu marit. Ferran ha adaptat la segona versió que se centra en com es forma la parella. El llibre va ser molt polèmic a partir del seu alt contingut sexual i eròtic i perquè, en aquesta història, és la dona qui té un amant.

A continuació, el tràiler en anglès:

travis

2007-11-24T21:30:00.002+01:00

cançó que quan la sents t'entra i costa molt de treure

Travis - My Eyes.mp3

il·luminats

2007-11-24T19:38:00.001+01:00

em fa molta gràcia la gent que es fa fotos a ella mateixa, perquè jo quan me n'he volgut fer alguna, no me'n surto.

hi ha gent que és una perfecta especialista en fer-se fotos. però em fa molta gràcia el lloc i les situacions.

primer: per què la gent es fa fotos sexys al lababo? no ho entenc, si vas xafardejant fotologs vas veient a un munt d'il·luminats fent-se fotos al lababo, fent posses... ara que si trec una mica els morritos, ara que si faig cara trista, ara que si em poso de perfil per a què se'm vegi millor la pitrera, ara que si he de fer aquella rialla i del costat bo per a què quan la gent em vegi pensin que sóc així de tots els costats, ara que si... -- és el denominat "il·luminat preparat".

a més que trobo que queda molt lleig q el fondo siguin les rajoles blanques que tots tenim al lababo... potser és perquè la llum és millor o, segurament, perquè és el lloc on el mirall és més gran i més wai per a què tothom pugui veure l'estona que la persona il·luminada ha tardat en arreglar-se i posar-se sexy per a la foto...

la segona cosa és... aquestos il·luminats actuen quan els pares són a casa o no? perquè jo si comencés a veure sortir flashos del lababo, em preocuparia. perquè no sé, però jo al lababo hi vaig per fer les meves necessitats, dutxar-me i poca cosa més... clar, imagina't si després de què l'il·luminat s'hagi dutxat vagin sortin flashos...serie un "il·luminat depravat".

després em fa molta gràcia la cara de la gent quan es fa una foto a ell mateix. perquè, il·luminats apart...quina cara fots quan et fas una foto tu mateix? a mi quan algú em fa alguna foto, miro al q sta darrere i normalment em parteixo la caixa...xo la càmara no m'inspire. hi ha qui està hores al lababo assajant la seva cara de fotografia per quan algú cridi: foto! surti l'actoràs que hi ha dins seu. -- "il·luminat actoràs"

però aquest no és el meu cas.

hi ha qui amb una mil·lèsima de segon (si és fa amb la meva càmara, una estona més) poden passar a amagar-se tots els seus defectes i sortir en una foto com la persona més wai del món -- "il·luminat apanyat"

però sempre hi ha quan la persona falla i després ha de comprovar quin és el seu jeto a la càmara digital i si no li agrada demanar-ne una altra, no abans de borrar la prova de què ningú és perfecte.

això de les càmares digitals també donen molt per a parlar perquè molta gent, com ja he dit, comproven el jeto després de sortir el flash. però quan mole més és quan aquest individu no està sol a la foto i més d'un va a mirar el jeto perquè aquest fa zoom màxim a la seva cara i quan comença a notar que ja és hora de canviar, va movent el cursor per a ensenyar la cara als altres... aquí tenim a un actor modest que fa com si la seva cara no li interessés però va movent el cursor estratègicament per a què ell surti en tot moment.

després hi ha els "il·luminats interessants", o que es fan els interessants. són aquells que no miren a la càmara, sinó a un punt fixe i tenen el cap una mica inclinat, a vegades amb la mà aguantant-li el cap...en to molt reflexiu. es fan fotos, però d'una manera molt modesta... aquesta foto? ah, no, res, un dia q...

pirates discogràfics

2007-11-01T23:09:00.001+01:00

Fa un mes, Radiohead va anunciar que els seguidors serien els que decidiren quant pagarien per, In Rainbows, el seu nou disc.

Però avui ha sortit la notícia que Radiohead ha arribat a un acord amb la discogràfica XL per llençar el disc en format CD. El contracte entre el quintet d'Oxford i la discogràfica indie implica que l'àlbum -descargable des del 10 d'octubre- arribarà en poc temps a tendes de música, tot i que encara no se sap la data exacta.

XL, un segell de grups com els americans The White Stripes o el britànic Dizzee Rascal, va posar a la venda The Eraser, l'àlbum en solitari de Thom Yorke, líder de Radiohead.

Radiohead ha venut milions de còpies a ambdues bandes de l'Atlàntic gràcies a àlbums com "Pablo Honey" (1993), "Kid A" (2000) o "OK Computer" (1997), considerat un dels millors àlbums de la història del rock. I d'aquest, NO SURPRISES.

Un llamp mata al utillero del Lecce durant l'entrenament

2007-11-01T18:27:00.001+01:00

Antonio de Giorgi es trobava recollint l'equip de treball al final d'un entrenament a l'estadi Del Mare. De Giorgi, de 41 anys, era l'utillero del Lecce italià, de la sèrie B.

El llamp també va impactar sobre el tècnic del Lecce, Giuseppe Papadopulo, i sobre el director esportiu, Guido Angelozzi, encara que cap d'ells va resultar ferit.

El Lecce, després d'aquest accident, sol·licitarà la suspensió del seu partit d'aquest dissabte contra el Cesena, ja que l'equip tenia previst sortir aquest dijous amb tren.

Utillero: persona encarregada de cuidar i disposar el material d'un equip, com les samarretes, botes, pilotes, etc.

mor Paul Tibbets, comandant del B-29 que va llençar la bomba atòmica d'Hiroshima

2007-11-01T17:47:00.001+01:00

A la pàgina de VILAWEB, hi apareix la notícia sobre la mort del pilot i comandant de l'avió B-29 (que ell va batejar ENOLA GAY en honor a la seva mare) que va llançar la bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima el 1945.

Tibbets ha mort als 92 anys en una residència a Columbus (Ohio).

La bomba nuclear d'Hiroshima va ser la primera llançada contra població civil, el 6 d'agost de 1945. L'esclat de la bomba de cinc tones (Little Boy) va causar la mort d'entre 70.000 i 100.000 persones i va marcar -irònicament- el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Paul Tibbets en el seixanta aniversari del llançament de la bomba, van sortir declaracions en una emol on deia que "en les mateixes circumstàncies, no dubtaria en tornar-ho a fer" perquè el llançament de la bomba "va posar fi a la guerra i al vessament de vides, d'una part i de l'altra".

Durant el seixanta aniversari Tibbets continuava dient amb orgull que "va ser una ordre que vaig obeir, com havia estat entrenat". El pilot, fins fa poc, era un dels tres supervivents dels 11 membres de la tripulació de l'Enola Gay, els altres dos són Theodore Van Kirki i Morris Jepson. Aquest últim va armar ell mateix Little Boy de més de tres metres d'alçada i quatre tones de pes.

En una declaració conjunta, van defensar la desició de l'ataca atòmic: "el President Harry Truman no tenia més sortida que utilitzar la bomba".

Tibbets va declarar no tenir cap mena de remordiment tant que el 1976 va participar en un vol commemoratiu que va provocar molt escàndol. Pilotant un vell B-29 completament restaurat, va simular el llançament d'una bomba nuclear durant una manifestació aèria a Texas. Davant de 40.000 persones, quan la falsa bomba va tocar el terra, un grup d'experts en explosius va crear un esclat en forma de bolet semblant al que va ensorrar Hiroshima. L'administració nord-americana es va excusar al govern japonès, mentre que Tibbets no entenia "el motiu de tot aquest escàndol".

Bob Caron, ja mort, va ser l'únic membre de la tripulació del Enola Gay que va dir, davant les fotografies de la ciutat japonesa arrasada, que va sentir "una mica de sentiment de culpa".

Abans de morir, Tibbets va demanar que no es faci cap funeral ni es col·loqui cap làpida per por que que els seus detractors puguin tenir un lloc per protestar.

Un terç dels nordamericans creuen en ovnis i fantasmes

2007-10-30T23:33:00.001+01:00

Per què Independence Day no ha estat mai a Catalunya del plan: Dia d'independència? Ostras, em sento una mica Carod ara mateix, Josep-Lluís.

No, però no entenc perquè a nosaltres no ens venen mai a veure els ovnis... No som prou alts, prou patriòtics? Ei, això es soluciona ràpid: un parell de petit suis i cantar a tot pulmó Els Segadors.

Però crec que ja he trobat la solució. I és que els catalans tenim massa feina en pensar en altres coses que en ovnis i fantasmes. No com els nordamericans que estan tot el dia creant pel·lícules així, no m'estranya que després un terç de la població hi cregui.

És com quan aquí va arribar la televisió i moltes àvies parlaven amb el senyor que donava el parte. El cas és que allí hi ha un munt de terroristes pro-bush que miren la televisió i veuen que el seu gran país, el millor país del món (bé, el món gira al seu voltant no pas al del Sol), està sent atacat per ovnis! I què fan? Doncs anar amb pistoles a les escoles i matar a aquelles persones que semblen verdes...o que tenen dos ulls, o dos braços o,...

Jo crec que Al Gore en la seva política del canvi climàtic (no, no esmentaré a cap cosí) hauria d'acabar amb la frase: i si no em creieu, pregunteu-li al primer ovni o fantama que us trobeu al carrer i us ho ensenyarà. I segurament que la gent li farà més cas. Clar, clar.

Leave An Impression

2007-10-23T00:57:00.001+02:00

¿Rodar una película de culto?

¿Escribir una canción que cambie el mundo?

No te hace falta.

Tú ya eres irrepetible.

Sólo tienes que dar lo mejor de ti...

y dejar tu huella.

Here we go!

2007-10-11T21:28:00.001+02:00

en l'intent fallit de la cerca d'un videoclip que m'ha marcat des de que el vaig veure fa molts anys... poso aquest que també em va agradar molt

Chemical Brothers - Hey girl, Hey Boy

ACTUALITZACIÓ:

Gràcies a TÉ LA MÀ MARIA.

He de confessar que, gràcies a un amic, he trobat el videoclip que tant buscava! Però estava molt millor en el meu record, tot i això, m'agrada.

Roger Sanchez - Another Chance

4.54

2007-10-05T23:28:00.001+02:00

hi ha estudiants de periodisme que només aspiren a ser els futurs Júlia Otero, Carles Francino, Ramon Pellicer,... a ser reconeguts per la seva cara més que per la seva feina. però n'hi ha que no en tenen prou i comencen a fer-se un nom en el món de la comunicació des de darrera, que és on comença tot.

aquí us presento un curt de Joan Garcia.

http://www.quatre54.blogspot.com/

Loquillo y Trogloditas

2007-09-29T19:33:00.002+02:00

Llegendari grup barcelonès

loquillo y los trogloditas - feo, fuerte y formal.mp3

FEO, FUERTE Y FORMAL

No vine aquí para hacer amigos pero sabes que siempre puedes contar conmigo. Dicen de mí que soy un tanto animal, pero en el fondo soy un sentimental.

Mi familia no son gente normal de otra época y corte moral. Resuelven sus problemas de forma natural. Para qué discutir, si puedes pelear.

Dame una sonrisa de complicidad y toda tu vida se detendrá. Nada será lo mismo, nada será igual, ya sabes... Feo, fuerte y formal.

En el calor de la noche, a plena luz del día, siempre dispuesto para alegrarte el día. Soy hombre de bien a carta cabal y como el DUQUE: feo, fuerte y formal.

Mi fama me precederá hasta el infinito y más allá. Y vive Dios que escrito está: “Si doy mi palabra, no se romperá”.

L'Estaca

2007-09-23T23:10:00.001+02:00

L'avi Siset em parlava

de bon matí al portal,

mentre el sol esperàvem

i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca

a on estem tots lligats?

si no podem desfer-nos-en

mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja

les mans se'm van escorxant

i quan la força se me'n va

ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida

i és que, Siset, pesa tant

que a cops la força m'oblida,

torna'm a dir el teu cant.

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res,

mal vent que se'l va emportar,

ell qui sap cap a quin indret

i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,

estiro el coll per cantar

el darrer cant d'en Siset,

el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí

i tu l'estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba

i ens podrem alliberar.

Un gran himne de la Catalunya republicana i independentista, però no m'agrada el Lluís Llach. Estic tipa que els meus pares no parin d'escoltar els nous cds que regala la Vanguardia i que m'empipa tant escoltar els diumenges al matí.

La versió que fan El Último Ke Zierre és divertida per l'esforç que fan en cantar-la en català. Però m'agrada.

7 pistes per ser feliç

2007-09-09T16:32:00.001+02:00

Segons molts estudis acadèmics sobre la felicitat humana, hi ha moltes persones que avui no estan més satisfetes que fa tres dècades, quan la qualitat de vida era inferior.

A continuació, 7leccions sobre la felicitat.

1.- Saber en què ens concentrem és important

2.- És millor acompanyat

3.- Ens agrada sentir-nos segurs

4.- Ens agrada progressar

5.- Ens adaptem a les millores

6. També ens adaptem als fracassos

7. Gaudim de l'altruisme

The Pretender

2007-08-27T22:35:00.001+02:00

Foo Fighters - The Pretender

The Pretender és el nou single de Foo Fighters, del nou disc Echoes, Silence, Parience and Grace. La revista Rolling Stone (RS) del setembre de 2007 el puntua amb quatre estrelles, un excelent. I és que Dave Grohl sembla que s'hagi cansat dels acústics i de la guitarreta amb el In Your Honor i el Skin and Bones perquè torna a sonar fort, fresc i on el propi Grohl ens toca el piano a But, Honestly i a Home. Hi ha cançons com The Pretender, Statues,... que t'ajuden a alliberar adrenalina, tal i com passava amb cançons com Best of You, In Your Honor, All My Life, The One, entre altres.

No deixeu d'escoltar el nou cd.

Galactic Suite

2007-08-24T21:37:00.001+02:00

és tant alt l'aburriment de l'ésser humà que ara està començant a pensar en un hotel espacial, que se suposa que obrirà al 2012.

i l'aburriment ens toca de bastant a prop perquè els arquitectes estan a Barcelona i diuen que l'hotel serà el més car de la galàxia (mala propaganda, no anem bé), amb un cost d'uns 4 milions de dòlars per una estança de 3 nits...

però per millorar l'oferta, prometen que els visitants podrien veure l'albada 15 vegades al dia i utilitzarien vestits de velcro per gatejar a les seves habitacions i enganxar-se a les parets; no és un bon lloc per fer una cita romàntica...a no ser que un porti velcro i l'altre d'aquell teixit adherent...

fins aquí encara va bé, el problema són els wc, ja que amb gravetat zero no sembla molt fàcil de fer les necessitats bàsiques. però és veu que els arquitectes ho han solucionat, almenys les dutxes, que seran habitacions plenes de bombolles d'aigua flotant.

i per si fos poc, quan no estaran disfrutant de les vistes, els visitants seran utilitzats de conillets d'índies per fer proves a l'espai.

tot un luxe, algú s'hi apunta?

Curiositat II

2007-08-17T22:41:00.001+02:00

Els CDs es van dissenyar per rebre 72 minuts de música perquè aquesta és la duració de la Novena Sinfonia de Beethoven.

Gràcies Beethoven.

curiositat I

2007-08-17T20:41:00.001+02:00

Cada rei de les cartes d'una baralla en representa algun important a la història:

-ESPASES: el Rei David

-TRÈBOLS: Alexandre Magne

-CORS: Carlemany

-DIAMANTS: Juli Cèsar

50 euros per cada -3 kg

2007-08-13T23:11:00.001+02:00

Els homes del poble italià de Varallo rebran 50 euros per perdre 4kg, mentre que les dones n'han de perdre 3. Aquesta és la nova mesura contra l'obesitat que ha proclamat l'alcalde de la localitat, Gianluca Buonanno.

A més a més, si es pot mantenir el pes durant 5 mesos, cobraran uns altres 200 euros.

Un gran exemple del fàcil què és comprar a una persona.